dimecres, 12 de febrer de 2014

CAMINADA DEL 2014

El dia 9 de març de 2014 tindrà lloc a Balsareny la vint-i-vuitena Caminada Popular. Ens acostem a la trentena d'edicions. Déu n'hi do de l'esforç que representa per als organitzadors, alguns dels quals hi som des del primer dia, com un servidor. Potser si no hi fos la trobaríem a faltar, per tant, fem el que podem tenint en compte que sempre està oberta a tothom que vulgui.

Enguany el recorregut serà d'uns 14 quilòmetres, com de costum. Començarà pel camí de l'antiga via del carrilet fins enfilar-se pel turó del castell i arribar dalt del cim del nostre Castell de Balsareny, un punt de visita per a aquells que encara no l'hagin vist mai per dintre. Data de més de mil anys. I cal no descuidar-se de visitar, si és possible, l'església romànica que hi ha al costat. Allà hi haurà l'avituallament amb coca i vi bo.

Després vindrà la baixada pel mateix turó, que ens durà a travessar l'autovia pel canal subterrani de la Riera del Mujal. Agafant pistes amples i corriolets arribarem a una altra fita important per als balsarenyencs: Sobirana de Ferrans, masia que té al costat una altra església romànica molt important, que es va restaurar fa uns 35 anys. Actualment està molt ben conservada. Segurament allà hi haurà l'esmorzar esperat per als caminants, que els donarà forces per a continuar. Jo crec que en aquesta fita ens trobem potser entre el quilòmetre 5 i 6 de l'itinerari.

Després caldrà travessar la carretera de Súria, simbòlica per als balsarenyencs perquè és la carretera dels revolts. N'hi ha molts. Els de Balsareny, quan viatgem i trobem una carretera amb molts revolts, diem que ¡n'hi ha més que a la carretera de Súria! I tot seguit s'enfilarà el relleu de valent, començant per la pista ampla que mena a la Torre de Castellnou (o Torre dels Moros per als castellnouencs i gent dels voltants). Els balsarenyencs li diem la Torre de Castellnou, perquè està en terme de Castellnou de Bages, municipi fronterer amb Balsareny. De seguida es deixarà aquesta pista per entrar en camins més de bosc, amb una forta pujada per l'indret conegut popularment com "La clau", fins arribar a un punt més alt, que torna a vorejar la pista de Castellnou. Aquest punt es troba ben bé a més de 500 metres d'altitud i des d'allà es veuen, en un dia clar, els pics més alts del Pre-Pirineu, Pirineu, el Montseny, el Montcau i Montserrat.

Des d'allà es tornarà a baixar, prop de la masia de Candàliga, fins arribar al mas enderrocat del Solà d'Aladernet. Més o menys per allà hi haurà un nou avituallament, amb taronges i aigua. Aquí ens trobarem ja al punt dels 10-11 quilòmetres del recorregut, a falta d'uns 3- 3,5 quilòmetres per a l'arribada. Prop d'aquest indret, si se segueix cap avall fins a travessar la Riera de Conangle, a l'altre costat hi ha una església pre-romànica, restaurada també fa uns 35 anys: la de Sant Vicenç d'Aladernet, oblidada per a molts, inclús per als balsarenyencs, molts dels quals no coneixen la seva existència lamentablement. El nom d'Aladernet ve d'un arbust, del qual n'hi devia haver molt, però de fet és molt habitual al nostre paisatge mediterrani, anomenat "aladern"  (Rhamnus alaternus).

I per retornar al poble, des del Solà, es passa per un petit port, una carena, anomenada a Balsareny "el forat de la noia"; des d'aquí lateralment, per sota del turó que també a Balsareny anomenem "El pla de Calaf", topònim que sí que és conegut per tot habitant del poble, es passa per un camí que va a parar a la coneguda casa de "Can Berengueres", des d'on es veu ja l'autovia i el nucli urbà als nostres peus.

I ara, per donar una pinzellada de botànica a aquesta crònica, i donat que la caminada nostra es caracteritza també per donar a conèixer les espècies botàniques de l'entorn, posarem una foto de l'aladern, perquè el conegueu bé i, si veniu a la caminada, en trobareu mostres pel camí.