dimecres, 20 de maig de 2020

LA SÈQUIA


Descripció general

La sèquia és un canal medieval d’aigua que comença a Balsareny, en el punt anomenat Resclosa dels Manresans. Allà es transvasa aigua del Llobregat per iniciar el canal, que arriba a Manresa, al Parc de l’Agulla, després d’uns 26 km. de recorregut.

En aquest recorregut hi participen els termes municipals de 5 localitats: Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Tanmateix el terreny que ocupa el canal en els 26 km. en realitat pertany tot al terme municipal de Manresa.

La sèquia en alguns llocs també s’anomena síquia, sobretot a Balsareny, al seu inici. També se sent a dir a Santpedor, sobretot a persones grans.

La sèquia, a part de subministrar aigua als habitants de Manresa i actualment (no abans) d’alguns altres municipis, com el mateix Santpedor, constitueix un excel·lent medi natural per als animals i les plantes, és a dir, un perfecte ecosistema, que dona vida a la comarca.

Fa uns anys es va portar a terme el Projecte Cami Verd, pel qual es va arranjar bé tot el camí de Balsareny al Parc de l’Agulla i s’hi van plantar arbustos i arbres en sectors on no hi havia gaire vegetació. Algunes mostres no van prosperar, però sí que ho van fer moltes, que han anat creixent molt i s’han convertit en grans arbustos o arbres. Ho poden veure en algunes de les fotos.

La ruta de la sèquia

La sèquia travessa gairebé tot el Pla de Bages, passant per boscos, camps, espais naturals, construccions històriques (cases importants de pagès, ermites, ponts, aqüeductes...) i inclús zones industrialitzades, com aquí a Santpedor.

Actualment és una ruta ben senyalitzada, amb indicadors a tot arreu, on posa els noms de les fites més importants del camí i l’esquema de tot l’itinerari.

L’artífex de la sèquia va ser l’arquitecte Guillem Catà, que la va fer construir al segle XIV, i se les va enginyar per tal que només hi hagi 10 metres de desnivell entre els dos extrems d’aquells 26 km de longitud; és un fet insòlit. Per poder-ho fer possible, va construir 30 aqüeductes, per on passa l’aigua, sempre mantenint  una baixada molt lenta del terreny.

A grans trets, des de l’inici, a la Resclosa dels Manresans, la sèquia, en uns sectors ben soterrada (no la veiem) i en altres sectors ben oberta a l’exterior, transcorre paral·lela al Llobregat, travessant a Balsareny l’aqüeducte de Santa Maria, una obra arquitectònica que serveix de pont per a la Riera del Mujal, la qual desemboca allà mateix, al Llobregat. Després de passar per Vilafruns, s’allunya una mica del riu i travessa l’aqüeducte de Conangle, el qual separa Balsareny de Sallent.

Després, en terme de Sallent, continua allunyat del riu i va passant per sota del turó del Cogulló (ruïnes d’un poblat ibèric), vorejant la runa salada de la mina de potassa i la famosa falla del Guix de Sallent; i  travessant els aqüeductes del Mal Pas, dels Enamorats i del Vilar.

Més endavant, destaquen dues fites històriques importants: el Mas de les Coves, una masia molt gran; i, al bell mig del Pla de Bages, l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc. Després passa per un sector industrial del terme de Sant Fruitós de Bages, molt lluny ja del Llobregat, i tot seguit pels polígons industrials de Santpedor, per tornar al terme de Sant Fruitós, travessant el Pla de Bages i passant pel costat de l’església i el mas de Sant Iscle i Sta. Victòria.

Finalment arriba a Manresa i desemboca al Parc de l’Agulla. Aquí l’aigua està en reserva, però surt per uns conductes i entra a la potabilitzadora de Manresa, a la part alta de la ciutat (a Can Font), des d’on, un cop desinfectada i apta per beure, es distribueix als habitatges de Manresa des d’uns dipòsits.


Espai Natural de la Resclosa dels Manresans

La Resclosa dels Manresans, on neix la sèquia, forma part d’una zona humida del riu Llobregat molt rica en vegetació i fauna, que gairebé va del Pont del Riu de Balsareny fins al Pont de Castellet de Navàs; zona catalogada com a Espai d’Interès Natural del Bages. Són uns 5 km lineals de riu. Entremig és on comença la sèquia.

Aquest espai natural s’ha senyalitzat força bé. Al punt 0 de la sèquia hi ha una caseta, la caseta dels bagants, que es veu a la foto; on el curs d’aigua passa per dintre (per unes comportes) i, de moment, queda soterrat durant els primers 500 metres. Darrera de la caseta hi trobem un observatori de les aus, amb un indicador de les principals aus de la zona (ànecs, fotges, etc.) i les seves característiques. A la zona també hi trobem indicadors de les principals mostres de la vegetació. Al costat de la caseta hi ha un mirador que s’endinsa al riu i on també trobem un plafó indicador de tota la ruta de la sèquia i de la seva història. A una alçada de 100 metres per sobre, al turó del Castell de Balsareny, hi passa el camí de l’antiga via del tren, on hi ha també un mirador del paisatge, amb un mapa senyalitzat.

Els elements paisatgístics de la zona són botànics, faunístics i geològics. Pel que fa als botànics, ens trobem amb un esplèndid bosc de ribera, amb espècies típiques que han de viure molt a prop de l’aigua, com al riu i a la mateixa sèquia. Entre elles, molt a ran del riu, els salzes i els verns. En aquest indret hi ha l’única verneda gran i autèntica del Bages. La part principal de la verneda també és just al voltant de la resclosa. Darrera de verns i salzes, una mica més apartats de l’aigua, hi ha pollancres, àlbers, freixes, oms i arbustos típics. I més endarrera hi trobem roures i pins.

A pocs metres de haver començat el recorregut de la sèquia (amb aquesta soterrada), en direcció a Manresa, i, un xic apartada del riu, hi trobem un altre element destacat en botànica: “una roureda amb aurons”, molt interessant. És una vegetació on els roures conviuen amb uns arbres típics de l’aigua anomenats aurons i blades (el nom científic: són tots del gènere Acer); és un indret excepcional, donat que en pocs metres hi ha una gran biodiversitat d’aurons: aurons blancs; aurons negres, amb dues varietats presents allà totes dues; i blades, també amb dues varietats; a part d’una altra espècie d’Acer, anomenada negundo, que també n’hi ha molts allà; és una espècie importada d’Amèrica però en procés de naturalització al Bages.

Seguint aquest camí inicial, pocs metres més enllà, destaca una gran avellaneda: els avellaners també són típics arbres de riu.

A més d’aquests arbres, en la vegetació d’aquesta zona, hi podem trobar una gran riquesa d’arbustos, lianes i herbes, adaptades a les condicions d’humitat pròpies de la proximitat de l’aigua, del riu i de la sèquia. Entre elles: unes poques mostres de boix grèvol (espècie protegida i molt poc abundant a la comarca) i altres arbustos com el sanguinyol, el boix, l’aladern i l’arç blanc; lianes (plantes que s’enfilen als arbres en busca de sol) com la vidalba, l’heura i el lligabosc; i herbes del sotabosc, com l’herba fetgera, la cua de cavall, les violetes de bosc i el lloreret.

Pel que fa als elements de la fauna del lloc, hi juguen un paper important les aus; ja hem dit que hi ha l’observatori d’aus. Són habituals: el bernat pescaire, els rapinyaires diürns, com l’aligot; i els nocturns, com òlibes i mussols; ànecs, fotges, polles d’aigua, el pit-roig, merles, mallerengues i rossinyols. També hi ha mamífers importants, de la família dels mustèl·lids; entre ells, anys anteriors hi havia hagut llúdrigues.

També hi ha elements geològics, començant per la mateixa resclosa: gran i semicircular. Al llarg del recorregut, la sèquia es troba amb materials diversos: al començament hi trobem materials sedimentaris com lutites (argiles i semblants), margues i gresos, com també calcàries. Però llavors es troba amb la zona on hi ha molts guixos i sobretot els minerals de la sal de les mines (Vilafruns i Sallent), per tornar després als altres materials sedimentaris com al principi.

Com a fenomen geològic també ens trobem al principi que la sèquia segueix els meandres del Llobregat, alguns molt pronunciats, com el que hi ha just on comença la resclosa fins al nucli balsarenyenc de La Rabeia; meandres com aquest també han creat penya-segats al voltant, perquè l’aigua va excavant les parets del meandre amb força. Aquests penya-segats estan plens de forats i escletxes on nien els ocells.

També és important el penya-segat que realça al capdamunt el monument del Castell de Balsareny i que baixa fins al riu. Al llarg del mateix, entre l’antiga via i la resclosa hi trobem una singular formació geològica, única a la comarca, anomenada per la seva forma “senyores amb barret” (del francès “dames coiffées); també es diuen, en català, pilars coronats. Es formen per l’ “erosió diferencial” de l’aigua de la pluja que, en aquest cas, cau amb empenta pel penya-segat. Erosió diferencial vol dir que l'aigua erosiona i s'emporta els materials més tous i deixa els més forts i per això dona aquestes formes maques. Amb el temps poden acabar caient i, per exemple, poden aparèixer noves formes d’aquestes d’aquí dos-cents anys. Podeu veure la foto d'aquest fenomen aquí mateix.


El pas de la sèquia per Santpedor

A Santpedor la sèquia hi arriba després dels termes de Sallent i Sant Fruitós. La sèquia allà dibuixa un gran meandre que volta el turó de Santa Maria i Santa Anna de Claret, passat el qual va cap a la potabilitzadora de Santpedor, que es troba a la part més baixa del poble. Allà s’agafa actualment l’aigua de boca des de la sèquia per les necessitats de Santpedor: hi ha una comporta per on entra l’aigua directament de la sèquia, la qual passa per uns tractaments químics per tal que sigui bona per al consum humà (amb lleixiu, clor, altres desinfectants).

Un cop tractada, és a dir, que ja és potable, l’aigua es condueix per canonades fins a un punt més alt que tot el poble, que és a la carena del Serrat. Allà s’emmagatzema i després, pel sistema de vasos comunicants, arriba a totes les cases del poble, ja que queden per sota, a menys alçada. Les canonades travessen per sota terra a l’altura de l’escola Riu d’Or. En l’actualitat, a la potabilitzadora hi ha una planta vella i una de molt més nova.

Però l’aigua que no va cap a consumir-se al poble segueix el llit de la sèquia i de seguida passa per l’aqüeducte del Riu d’Or, al costat del pont de la carretera de Navarcles, per la banda esquerra en sentit Santpedor..

Finalment la sèquia passa vorejant el polígon industrial Santa Anna II. Prop d’allà, però a un nivell inferior, sota de la sèquia, es troba la Font de la Riera

La Font de la Riera té 2 conductes: el vell, per on raja aigua natural, si no està seca; i el de dalt, que és nou, per on surt aigua de la xarxa del poble. És una zona que sovint necessita que es netegi, però que està bé per descansar i per menjar en unes taules de camp. Aquí abans hi havia safarejos perquè la gent de Santpedor antigament hi anava a rentar la roba, ja que és el punt més a prop del poble on passa el Riu d’Or. Queda encara algun safareig antic.

A ran de l’espai lúdic d’aquesta font hi passa el Riu d’Or, que es pot travessar per un pontet.


El Riu d’Or

El Riu d’Or neix a Castellnou de Bages, al nucli antic, on hi ha l’Ajuntament, església, i va baixant des d’allà, pel costat de Santpedor, fins a desembocar al Llobregat a l’altura de Sant Fruitós.

Aquest riu està actualment salinitzat, a causa de la sal que s’aboca de les mines de Sallent-Balsareny. Com que, en aquestes mines només se n’aprofita la potassa, acumulen la sal que treuen en una muntanya i, quan plou, s’emporta la sal i l’aigua salada es filtra i va a parar, entre altres llocs, al Riu d’Or (també al Llobregat a l’altura de la Butjosa). D’això, ja fa anys que se’n van adonar, per dos motius: al bestiar no li agradava beure aquella aigua, la rebutjava; i, a més, les plantes del costat del riu, que prenien aigua salada per les arrels, anaven morint.

El Riu d’Or és, de fet, una riera, perquè el seu llit és molt estret i sovint està molt sec; i és força curtet. Actualment (aquesta segona quinzena de maig), si aneu a la font de la Riera a veure el Riu d’Or veureu que porta força aigua, gràcies a les darreres pluges.


El subministrament de l’aigua a Santpedor

L’accés a l’aigua a Santpedor sempre havia estat difícil. Fins a finals del segle XIX l’únic punt important per proveir d’aigua el poble va ser la Font de les Escales, la més antiga. Actualment està salinitzada per la sal que ve de les mines de Sallent. Però l’indret s’ha rehabilitat i a la placeta on hi havia la surgència d’aigua hi ha un plafó explicatiu; s’hi baixa per unes escales, al fons de les quals hi ha uns clots, que encara s’omplen d’aigua si és època de pluges. Alguns anys, els alumnes de primer de l’institut hi ha baixat amb molt de compte, perquè hi ha un túnel estret i, si ha plogut gaire, es queden ben xops.

Més endavant, a principis del segle XX es van fer nous pous i es van instal·lar 6 fonts públiques més, es va canalitzar l’aigua i es va construir tota una xarxa de clavegueram.

Afortunadament, l’any 1932 es va aconseguir el permís, per part de la Junta de la Sèquia de Manresa, per poder agafar i potabilitzar l’aigua directament de la sèquia per l’indret que hem explicat abans (on hi ha la potabilitzadora).

Podeu tenir més informació de l’ús de l’aigua a Santpedor o bé anant a la placeta de la Font i llegir els plafons explicatius, amb fotos antigues i tot; o bé, per exemple, a Internet, buscant a Google “Font de les Escales de Santpedor” (Viquipèdia).

      
Mirador de la Resclosa dels Manresans, a Balsareny
Caseta de la Resclosa, Km. 0
Resclosa dels Manresans (semicircular)
La grossa verneda i, a sota, l'observatori de les aus
Detall de l'observatori de les aus



                               
Les "dames coiffées" o pilars coronats, sobre la caseta de la resclosa



Aqüeducte de Santa Maria, a Balsareny (al fons, el Castell)

Plantació d'arbres del Projecte Camí Verd, a la dreta (Vilafruns)
Plantació d'arbres (no tots) a la dreta del camí (Vilafruns)

Pontet sobre la síquia a Balsareny

Pas per Balsareny
Pas per Balsareny
Aqüeducte de Conangle, que uneix els termes de Balsareny i Sallent (per dintre hi passa l'aigua)

Pas per Sallent


Pas pel poligon Pla de Santa Anna, de Sant Fruitós
Meandre de la síquia rodejant el turó de Sta. Anna (terme de St. Fruitós)
Pas prop de Sta. Anna (terme de St. Fruitós)


Potabilitzadora de Santpedor (tanc nou)


Potabilitzadora, part vella, i on es fan els tractaments a l'aigua


Aqüeducte del Riu d'Or



Pas per Santpedor

Pas per Santpedor (ran del poligon Sta. Anna III)

Font de la Riera de Santpedor

Font de la Riera a Santpedor


El surtidor d'aigua del poble, a la Font de la Riera

Pontet que travessa el Riu d'Or, a la Font de la Riera

El Riu d'Or, amb força aigua, al costat de la font

Pontet del Riu d'Or i entrada a la Font de la Riera, al davant

Pas per Sant Fruitós, prop de la Pineda

Pas per La Pineda (St. Fruitós)

Pas per La Pineda, s Sant Fruitós


Ermita de Sant Iscle i Sta. Victòria, a St. Fruitós; queda sobre la sèquia

Final de la sèquia, arribant al Parc de l'Agulla


Parc de l'Agulla, a Manresa


Parc de l'Agulla




      



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada