dimecres, 12 de febrer de 2014

CAMINADA DEL 2014

El dia 9 de març de 2014 tindrà lloc a Balsareny la vint-i-vuitena Caminada Popular. Ens acostem a la trentena d'edicions. Déu n'hi do de l'esforç que representa per als organitzadors, alguns dels quals hi som des del primer dia, com un servidor. Potser si no hi fos la trobaríem a faltar, per tant, fem el que podem tenint en compte que sempre està oberta a tothom que vulgui.

Enguany el recorregut serà d'uns 14 quilòmetres, com de costum. Començarà pel camí de l'antiga via del carrilet fins enfilar-se pel turó del castell i arribar dalt del cim del nostre Castell de Balsareny, un punt de visita per a aquells que encara no l'hagin vist mai per dintre. Data de més de mil anys. I cal no descuidar-se de visitar, si és possible, l'església romànica que hi ha al costat. Allà hi haurà l'avituallament amb coca i vi bo.

Després vindrà la baixada pel mateix turó, que ens durà a travessar l'autovia pel canal subterrani de la Riera del Mujal. Agafant pistes amples i corriolets arribarem a una altra fita important per als balsarenyencs: Sobirana de Ferrans, masia que té al costat una altra església romànica molt important, que es va restaurar fa uns 35 anys. Actualment està molt ben conservada. Segurament allà hi haurà l'esmorzar esperat per als caminants, que els donarà forces per a continuar. Jo crec que en aquesta fita ens trobem potser entre el quilòmetre 5 i 6 de l'itinerari.

Després caldrà travessar la carretera de Súria, simbòlica per als balsarenyencs perquè és la carretera dels revolts. N'hi ha molts. Els de Balsareny, quan viatgem i trobem una carretera amb molts revolts, diem que ¡n'hi ha més que a la carretera de Súria! I tot seguit s'enfilarà el relleu de valent, començant per la pista ampla que mena a la Torre de Castellnou (o Torre dels Moros per als castellnouencs i gent dels voltants). Els balsarenyencs li diem la Torre de Castellnou, perquè està en terme de Castellnou de Bages, municipi fronterer amb Balsareny. De seguida es deixarà aquesta pista per entrar en camins més de bosc, amb una forta pujada per l'indret conegut popularment com "La clau", fins arribar a un punt més alt, que torna a vorejar la pista de Castellnou. Aquest punt es troba ben bé a més de 500 metres d'altitud i des d'allà es veuen, en un dia clar, els pics més alts del Pre-Pirineu, Pirineu, el Montseny, el Montcau i Montserrat.

Des d'allà es tornarà a baixar, prop de la masia de Candàliga, fins arribar al mas enderrocat del Solà d'Aladernet. Més o menys per allà hi haurà un nou avituallament, amb taronges i aigua. Aquí ens trobarem ja al punt dels 10-11 quilòmetres del recorregut, a falta d'uns 3- 3,5 quilòmetres per a l'arribada. Prop d'aquest indret, si se segueix cap avall fins a travessar la Riera de Conangle, a l'altre costat hi ha una església pre-romànica, restaurada també fa uns 35 anys: la de Sant Vicenç d'Aladernet, oblidada per a molts, inclús per als balsarenyencs, molts dels quals no coneixen la seva existència lamentablement. El nom d'Aladernet ve d'un arbust, del qual n'hi devia haver molt, però de fet és molt habitual al nostre paisatge mediterrani, anomenat "aladern"  (Rhamnus alaternus).

I per retornar al poble, des del Solà, es passa per un petit port, una carena, anomenada a Balsareny "el forat de la noia"; des d'aquí lateralment, per sota del turó que també a Balsareny anomenem "El pla de Calaf", topònim que sí que és conegut per tot habitant del poble, es passa per un camí que va a parar a la coneguda casa de "Can Berengueres", des d'on es veu ja l'autovia i el nucli urbà als nostres peus.

I ara, per donar una pinzellada de botànica a aquesta crònica, i donat que la caminada nostra es caracteritza també per donar a conèixer les espècies botàniques de l'entorn, posarem una foto de l'aladern, perquè el conegueu bé i, si veniu a la caminada, en trobareu mostres pel camí.





dissabte, 25 de febrer de 2012

REGENERACIÓ DEL BOSC

L'hivern del 2011, o sigui, fa un any, es va repoblar, amb milers de planters, tota una extensa zona del terme municipal de Balsareny que es va cremar malauradament el 18 de juliol de 2005. La zona cremada en aquella ocasió va des del terme de Castellnou, prop de la Torre, passant pel Mas Tosquer i a la vora de la Caseta del Gener, i fins al nostre conegut "Pla de Calaf", el Serrat del Maurici i una part de la Baga Fosca. Doncs bé, l'any passat es va repoblar, i es pot veure prou bé passant per l'autovia, un sector proper al nucli habitat, que agafa tot el voltant del turó del Serrat del Maurici i la façana de la Baga Fosca que dóna a la carretera. Es pot identificar, si ens hi fixem, perquè s'hi veuen milers de tubets de plàstic de color verd que protegeixen els petits planters tot envoltant-los o bé, en alguns casos, es troben ficats en una mena de plats grossos de color blanc, com podeu veure a les fotos. Són sobretot pins, roures, alzines i alguns arbustos. De moment, al cap d'un any, molts exemplars han sobreviscut i han crescut una mica, per bé que d'altres s'han assecat, però ja se sap que tots no viuran. El bosc per si sol es va regenerant, però molt lentament i sobretot ho fa amb herbes i arbustos del país; ho podem veure ara, al cap de quasi 7 anys, que ja no és tan lleig perquè es veu tota una capa verda; però el fet de repoblar assegura que en un futur hi hagi força arbres que puguin anar creixent i a còpia de molts anys tornin a donar l'aspecte boscós que tenia.



















dimecres, 22 de febrer de 2012

CAMINADA DE BALSARENY




El diumenge dia 11 de març a Balsareny celebrarem la vint-i-sisena Caminada Popular. A veure si us animeu a venir i espantem el fred que hem tingut aquest mes de febrer. És la primera de les caminades importants de la Catalunya Central, sense tenir en compte la Transèquia, que, organitzada des de Manresa però també amb col·laboració balsarenyenca, tindrà lloc el diumenge abans, el dia 4 de març.





La caminada d'enguany, en primícia per als seguidors d'aquest bloc, transcorrerà tota pel costat dret del riu Llobregat. El primer tram passarà pel Serrat del Maurici (on es donarà coca) i les populars baga fosca i baga de Sobirana. El segon tram passarà des del camí de la Torre de Castellnou cap a Cal Marianó, una casa en ruïnes, amb les parets ben conservades per bé que sense teulada, on hi haurà l'esmorzar, i fins a les Cases Noves, al límit amb el municipi de Navàs, passant per la vora de la coneguda casa de l'Oliva. I el darrer tram és el de retorn al poble passant per la casa del Collet del Nado i per sobre del popular "hort del Barranco".




dissabte, 17 de setembre de 2011

ARBRES DE BALSARENY

CANVIS EN LA BIODIVERSITAT URBANA DE BALSARENY



Als darrers temps hi ha hagut un seguit de canvis en els arbres que conformen la fesomia del nucli urbà de Balsareny. Per un costat, hi ha nous exemplars d'espècies que ja hi teníem. Així, com a resultat de les obres d'arranjament de la Casa Torrents, a la plaça de l'Església, on hi ha el consultori mèdic, per la part de darrera, en un petit camp obert que hi havia, a tocar el carrer de l'Om, s'hi han adequat dos raconets tancats al trànsit on, entremig de nous bancs per seure, hi ha 4 alzines noves, que s'afegeixen a les que hi ha a molts carrers (és dels arbres més freqüents al poble: plaça de la Mel, Carrilet, carretera, etc.).



Per altra banda, tenim nous til·lers. Ja n'hi havia en alguns llocs, de les espècies que anomenem til·ler de fulla gran i til·ler d'Holanda (de fulla intermèdia). Ara n'hi tenim més, d'aquests til·lers d'Holanda (Tilia vulgaris), concretament a la zona recentment urbanitzada de la nova llar d'infants municipal, sota de la piscina. Allà, al pàrking exterior, n'hi han plantat 6. Però, atenció!, en un nou racó arranjat en un petit passatge entre els carrers Carrilet i Sant Marc, a uns 200 metres més avall de la rotonda Carrilet/carretera de Moià, i per sobre d'on passa la canalització de la riera de la Roqueta, on no hi havia res més que un camp obert (aneu-ho a mirar, perquè molts potser no us hi heu fixat), ara s'ha tancat i, a part d'uns bancs per prendre-hi la fresca, s'hi han plantat 6 til·lers més, però, de l'espècie de fulla petita (Tilia cordata), de la qual encara no en teníem cap en espais públics. Si us hi fixeu, aquesta espècie té una fulla molt igual que la dels til·lers de la guarderia nova, però més petita. A la primavera tant una espècie com l'altra treuen les flors, d'on se'n pot collir la coneguda "til·la", per deixar assecar i fer-ne infusions amb finalitats tranquil·litzants. La plantació d'aquests exemplars suposa un augment de la biodiversitat urbana del poble.


També fa pujar la biodiversitat la plantació, ja fa un temps, de nous arbres a la plaça de Ricard Viñas, com a resultat de les obres de remodelació de la plaça (acabades ja fa uns 2 anys). Aleshores es varen arrencar les antigues moreres (però no desapareixien del poble, perquè en tenim al recinte de la piscina, a la Travessera, carrer Ponent, Trull, etc.), i, en canvi, es plantava una nova espècie, l'anomenat erable (Acer platanoides), que fins ara no existia al nucli urbà balsarenyenc. Sembla que, de moment, a aquesta espècie li costa una mica d'adaptar-se. Ja l'hivern passat se'n van morir dos, que es van substituir de seguida, però que tampoc acaben de desenvolupar-se massa. Els 3 que queden al costat nord de la plaça són, de fet, molt més macos que els de l'altra banda; s'han fet molt alts i la fulla s'ha mantingut tendra i verda tot l'estiu; a més estan plens de llavors. La llavor dels arbres de la família a què pertany, la dels aurons i blades, de la qual havia parlat a la revista local Sarment (en un col·leccionable d'arbres que vaig publicar durant dos anys) és molt característica: està formada per dues ales (anomenades sàmares) unides pel costat que conté la llavor i que té forma de nou. La part alada els serveix per volar i escampar la llavor. Segons l'espècie, tenen les 2 ales més obertes o més tancades. En el cas de l'erable són molt obertes (podeu anar-ho a mirar); en altres espècies, com l'auró blanc, encara són més obertes; en tant que, en l'auró negre són ben tancades. Per cert que aquesta espècie deu el seu nom científic, Acer platanoides, al fet que la fulla se sembla molt a la dels típics plàtans (com els de la plaça de l'Ajuntament), però fixem-nos que no hi tenen res a veure perquè el fruit dels plàtans són aquelles boles amb punxes que tots coneixem.

Cal comptar també amb 3 nous ametllers que es van plantar al costat mateix del bar de la piscina, i que fan honor al nom que fa molts anys es va donar a la zona esportiva ("Els ametllers"). Actualment per aquella zona només en quedava algun, d'ametller, al final de camp de futbol, prop dels blocs del passatge Roqueta i a la resta del nucli urbà no n'hi ha cap. O sigui, que la idea va ser bona per mantenir la biodiversitat del poble.

I ara ve la part negativa. Com a resultat de la construcció de la nova guarderia, potser molts conciutadans no us hi heu fixat, però a més d'algun exemplar de lledoner (que ja n'hi ha d'altres al poble), ha desaparegut l'únic exemplar que hi havia en espais públics de l'anomenat cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica), que es trobava justament al pati de les antigues escoles Sant Marc, ben al costat de la carretera d'Avinyó. Quina llàstima! Això sí que fa baixar la biodiversitat. Esperem que aquest fet no es repeteixi amb exemplars únics d'altres espècies.



I a veure si alguna vegada tornem a tenir un cedre d'aquests, que són molt macos!

dimecres, 30 de juny de 2010

Espai Natural de Balsareny


A Balsareny (el Bages) hi ha un dels molts espais declarats d'interès natural de Catalunya. Es troba al costat del riu Llobregat, en un tram d'uns 4 quilòmetres que passa per sota del Castell de Balsareny. L'espai es fonamenta bàsicament en un important bosc de ribera, on destaca la roureda amb aurons i la verneda, i on hi viuen espècies animals, sobretot aus, característiques de zones humides. A la zona hi ha un aguait d'aus, just al punt on comença la "sèquia" ("síquia" per als balsarenyencs) que porta l'aigua a Manresa, l'indret conegut com la "resclosa dels manresans", que es pot veure a la imatge. En aquesta zona hi destaca el fet que s'hi poden trobar, en pot espai, 5 espècies d'aurons i blades (gènere Acer) i, per altra banda, una de les poques vernedes de la comarca del Bages.