dimecres, 20 de maig de 2020

LA SÈQUIA


Descripció general

La sèquia és un canal medieval d’aigua que comença a Balsareny, en el punt anomenat Resclosa dels Manresans. Allà es transvasa aigua del Llobregat per iniciar el canal, que arriba a Manresa, al Parc de l’Agulla, després d’uns 26 km. de recorregut.

En aquest recorregut hi participen els termes municipals de 5 localitats: Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Tanmateix el terreny que ocupa el canal en els 26 km. en realitat pertany tot al terme municipal de Manresa.

La sèquia en alguns llocs també s’anomena síquia, sobretot a Balsareny, al seu inici. També se sent a dir a Santpedor, sobretot a persones grans.

La sèquia, a part de subministrar aigua als habitants de Manresa i actualment (no abans) d’alguns altres municipis, com el mateix Santpedor, constitueix un excel·lent medi natural per als animals i les plantes, és a dir, un perfecte ecosistema, que dona vida a la comarca.

Fa uns anys es va portar a terme el Projecte Cami Verd, pel qual es va arranjar bé tot el camí de Balsareny al Parc de l’Agulla i s’hi van plantar arbustos i arbres en sectors on no hi havia gaire vegetació. Algunes mostres no van prosperar, però sí que ho van fer moltes, que han anat creixent molt i s’han convertit en grans arbustos o arbres. Ho poden veure en algunes de les fotos.

La ruta de la sèquia

La sèquia travessa gairebé tot el Pla de Bages, passant per boscos, camps, espais naturals, construccions històriques (cases importants de pagès, ermites, ponts, aqüeductes...) i inclús zones industrialitzades, com aquí a Santpedor.

Actualment és una ruta ben senyalitzada, amb indicadors a tot arreu, on posa els noms de les fites més importants del camí i l’esquema de tot l’itinerari.

L’artífex de la sèquia va ser l’arquitecte Guillem Catà, que la va fer construir al segle XIV, i se les va enginyar per tal que només hi hagi 10 metres de desnivell entre els dos extrems d’aquells 26 km de longitud; és un fet insòlit. Per poder-ho fer possible, va construir 30 aqüeductes, per on passa l’aigua, sempre mantenint  una baixada molt lenta del terreny.

A grans trets, des de l’inici, a la Resclosa dels Manresans, la sèquia, en uns sectors ben soterrada (no la veiem) i en altres sectors ben oberta a l’exterior, transcorre paral·lela al Llobregat, travessant a Balsareny l’aqüeducte de Santa Maria, una obra arquitectònica que serveix de pont per a la Riera del Mujal, la qual desemboca allà mateix, al Llobregat. Després de passar per Vilafruns, s’allunya una mica del riu i travessa l’aqüeducte de Conangle, el qual separa Balsareny de Sallent.

Després, en terme de Sallent, continua allunyat del riu i va passant per sota del turó del Cogulló (ruïnes d’un poblat ibèric), vorejant la runa salada de la mina de potassa i la famosa falla del Guix de Sallent; i  travessant els aqüeductes del Mal Pas, dels Enamorats i del Vilar.

Més endavant, destaquen dues fites històriques importants: el Mas de les Coves, una masia molt gran; i, al bell mig del Pla de Bages, l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc. Després passa per un sector industrial del terme de Sant Fruitós de Bages, molt lluny ja del Llobregat, i tot seguit pels polígons industrials de Santpedor, per tornar al terme de Sant Fruitós, travessant el Pla de Bages i passant pel costat de l’església i el mas de Sant Iscle i Sta. Victòria.

Finalment arriba a Manresa i desemboca al Parc de l’Agulla. Aquí l’aigua està en reserva, però surt per uns conductes i entra a la potabilitzadora de Manresa, a la part alta de la ciutat (a Can Font), des d’on, un cop desinfectada i apta per beure, es distribueix als habitatges de Manresa des d’uns dipòsits.


Espai Natural de la Resclosa dels Manresans

La Resclosa dels Manresans, on neix la sèquia, forma part d’una zona humida del riu Llobregat molt rica en vegetació i fauna, que gairebé va del Pont del Riu de Balsareny fins al Pont de Castellet de Navàs; zona catalogada com a Espai d’Interès Natural del Bages. Són uns 5 km lineals de riu. Entremig és on comença la sèquia.

Aquest espai natural s’ha senyalitzat força bé. Al punt 0 de la sèquia hi ha una caseta, la caseta dels bagants, que es veu a la foto; on el curs d’aigua passa per dintre (per unes comportes) i, de moment, queda soterrat durant els primers 500 metres. Darrera de la caseta hi trobem un observatori de les aus, amb un indicador de les principals aus de la zona (ànecs, fotges, etc.) i les seves característiques. A la zona també hi trobem indicadors de les principals mostres de la vegetació. Al costat de la caseta hi ha un mirador que s’endinsa al riu i on també trobem un plafó indicador de tota la ruta de la sèquia i de la seva història. A una alçada de 100 metres per sobre, al turó del Castell de Balsareny, hi passa el camí de l’antiga via del tren, on hi ha també un mirador del paisatge, amb un mapa senyalitzat.

Els elements paisatgístics de la zona són botànics, faunístics i geològics. Pel que fa als botànics, ens trobem amb un esplèndid bosc de ribera, amb espècies típiques que han de viure molt a prop de l’aigua, com al riu i a la mateixa sèquia. Entre elles, molt a ran del riu, els salzes i els verns. En aquest indret hi ha l’única verneda gran i autèntica del Bages. La part principal de la verneda també és just al voltant de la resclosa. Darrera de verns i salzes, una mica més apartats de l’aigua, hi ha pollancres, àlbers, freixes, oms i arbustos típics. I més endarrera hi trobem roures i pins.

A pocs metres de haver començat el recorregut de la sèquia (amb aquesta soterrada), en direcció a Manresa, i, un xic apartada del riu, hi trobem un altre element destacat en botànica: “una roureda amb aurons”, molt interessant. És una vegetació on els roures conviuen amb uns arbres típics de l’aigua anomenats aurons i blades (el nom científic: són tots del gènere Acer); és un indret excepcional, donat que en pocs metres hi ha una gran biodiversitat d’aurons: aurons blancs; aurons negres, amb dues varietats presents allà totes dues; i blades, també amb dues varietats; a part d’una altra espècie d’Acer, anomenada negundo, que també n’hi ha molts allà; és una espècie importada d’Amèrica però en procés de naturalització al Bages.

Seguint aquest camí inicial, pocs metres més enllà, destaca una gran avellaneda: els avellaners també són típics arbres de riu.

A més d’aquests arbres, en la vegetació d’aquesta zona, hi podem trobar una gran riquesa d’arbustos, lianes i herbes, adaptades a les condicions d’humitat pròpies de la proximitat de l’aigua, del riu i de la sèquia. Entre elles: unes poques mostres de boix grèvol (espècie protegida i molt poc abundant a la comarca) i altres arbustos com el sanguinyol, el boix, l’aladern i l’arç blanc; lianes (plantes que s’enfilen als arbres en busca de sol) com la vidalba, l’heura i el lligabosc; i herbes del sotabosc, com l’herba fetgera, la cua de cavall, les violetes de bosc i el lloreret.

Pel que fa als elements de la fauna del lloc, hi juguen un paper important les aus; ja hem dit que hi ha l’observatori d’aus. Són habituals: el bernat pescaire, els rapinyaires diürns, com l’aligot; i els nocturns, com òlibes i mussols; ànecs, fotges, polles d’aigua, el pit-roig, merles, mallerengues i rossinyols. També hi ha mamífers importants, de la família dels mustèl·lids; entre ells, anys anteriors hi havia hagut llúdrigues.

També hi ha elements geològics, començant per la mateixa resclosa: gran i semicircular. Al llarg del recorregut, la sèquia es troba amb materials diversos: al començament hi trobem materials sedimentaris com lutites (argiles i semblants), margues i gresos, com també calcàries. Però llavors es troba amb la zona on hi ha molts guixos i sobretot els minerals de la sal de les mines (Vilafruns i Sallent), per tornar després als altres materials sedimentaris com al principi.

Com a fenomen geològic també ens trobem al principi que la sèquia segueix els meandres del Llobregat, alguns molt pronunciats, com el que hi ha just on comença la resclosa fins al nucli balsarenyenc de La Rabeia; meandres com aquest també han creat penya-segats al voltant, perquè l’aigua va excavant les parets del meandre amb força. Aquests penya-segats estan plens de forats i escletxes on nien els ocells.

També és important el penya-segat que realça al capdamunt el monument del Castell de Balsareny i que baixa fins al riu. Al llarg del mateix, entre l’antiga via i la resclosa hi trobem una singular formació geològica, única a la comarca, anomenada per la seva forma “senyores amb barret” (del francès “dames coiffées); també es diuen, en català, pilars coronats. Es formen per l’ “erosió diferencial” de l’aigua de la pluja que, en aquest cas, cau amb empenta pel penya-segat. Erosió diferencial vol dir que l'aigua erosiona i s'emporta els materials més tous i deixa els més forts i per això dona aquestes formes maques. Amb el temps poden acabar caient i, per exemple, poden aparèixer noves formes d’aquestes d’aquí dos-cents anys. Podeu veure la foto d'aquest fenomen aquí mateix.


El pas de la sèquia per Santpedor

A Santpedor la sèquia hi arriba després dels termes de Sallent i Sant Fruitós. La sèquia allà dibuixa un gran meandre que volta el turó de Santa Maria i Santa Anna de Claret, passat el qual va cap a la potabilitzadora de Santpedor, que es troba a la part més baixa del poble. Allà s’agafa actualment l’aigua de boca des de la sèquia per les necessitats de Santpedor: hi ha una comporta per on entra l’aigua directament de la sèquia, la qual passa per uns tractaments químics per tal que sigui bona per al consum humà (amb lleixiu, clor, altres desinfectants).

Un cop tractada, és a dir, que ja és potable, l’aigua es condueix per canonades fins a un punt més alt que tot el poble, que és a la carena del Serrat. Allà s’emmagatzema i després, pel sistema de vasos comunicants, arriba a totes les cases del poble, ja que queden per sota, a menys alçada. Les canonades travessen per sota terra a l’altura de l’escola Riu d’Or. En l’actualitat, a la potabilitzadora hi ha una planta vella i una de molt més nova.

Però l’aigua que no va cap a consumir-se al poble segueix el llit de la sèquia i de seguida passa per l’aqüeducte del Riu d’Or, al costat del pont de la carretera de Navarcles, per la banda esquerra en sentit Santpedor..

Finalment la sèquia passa vorejant el polígon industrial Santa Anna II. Prop d’allà, però a un nivell inferior, sota de la sèquia, es troba la Font de la Riera

La Font de la Riera té 2 conductes: el vell, per on raja aigua natural, si no està seca; i el de dalt, que és nou, per on surt aigua de la xarxa del poble. És una zona que sovint necessita que es netegi, però que està bé per descansar i per menjar en unes taules de camp. Aquí abans hi havia safarejos perquè la gent de Santpedor antigament hi anava a rentar la roba, ja que és el punt més a prop del poble on passa el Riu d’Or. Queda encara algun safareig antic.

A ran de l’espai lúdic d’aquesta font hi passa el Riu d’Or, que es pot travessar per un pontet.


El Riu d’Or

El Riu d’Or neix a Castellnou de Bages, al nucli antic, on hi ha l’Ajuntament, església, i va baixant des d’allà, pel costat de Santpedor, fins a desembocar al Llobregat a l’altura de Sant Fruitós.

Aquest riu està actualment salinitzat, a causa de la sal que s’aboca de les mines de Sallent-Balsareny. Com que, en aquestes mines només se n’aprofita la potassa, acumulen la sal que treuen en una muntanya i, quan plou, s’emporta la sal i l’aigua salada es filtra i va a parar, entre altres llocs, al Riu d’Or (també al Llobregat a l’altura de la Butjosa). D’això, ja fa anys que se’n van adonar, per dos motius: al bestiar no li agradava beure aquella aigua, la rebutjava; i, a més, les plantes del costat del riu, que prenien aigua salada per les arrels, anaven morint.

El Riu d’Or és, de fet, una riera, perquè el seu llit és molt estret i sovint està molt sec; i és força curtet. Actualment (aquesta segona quinzena de maig), si aneu a la font de la Riera a veure el Riu d’Or veureu que porta força aigua, gràcies a les darreres pluges.


El subministrament de l’aigua a Santpedor

L’accés a l’aigua a Santpedor sempre havia estat difícil. Fins a finals del segle XIX l’únic punt important per proveir d’aigua el poble va ser la Font de les Escales, la més antiga. Actualment està salinitzada per la sal que ve de les mines de Sallent. Però l’indret s’ha rehabilitat i a la placeta on hi havia la surgència d’aigua hi ha un plafó explicatiu; s’hi baixa per unes escales, al fons de les quals hi ha uns clots, que encara s’omplen d’aigua si és època de pluges. Alguns anys, els alumnes de primer de l’institut hi ha baixat amb molt de compte, perquè hi ha un túnel estret i, si ha plogut gaire, es queden ben xops.

Més endavant, a principis del segle XX es van fer nous pous i es van instal·lar 6 fonts públiques més, es va canalitzar l’aigua i es va construir tota una xarxa de clavegueram.

Afortunadament, l’any 1932 es va aconseguir el permís, per part de la Junta de la Sèquia de Manresa, per poder agafar i potabilitzar l’aigua directament de la sèquia per l’indret que hem explicat abans (on hi ha la potabilitzadora).

Podeu tenir més informació de l’ús de l’aigua a Santpedor o bé anant a la placeta de la Font i llegir els plafons explicatius, amb fotos antigues i tot; o bé, per exemple, a Internet, buscant a Google “Font de les Escales de Santpedor” (Viquipèdia).

      
Mirador de la Resclosa dels Manresans, a Balsareny
Caseta de la Resclosa, Km. 0
Resclosa dels Manresans (semicircular)
La grossa verneda i, a sota, l'observatori de les aus
Detall de l'observatori de les aus



                               
Les "dames coiffées" o pilars coronats, sobre la caseta de la resclosa



Aqüeducte de Santa Maria, a Balsareny (al fons, el Castell)

Plantació d'arbres del Projecte Camí Verd, a la dreta (Vilafruns)
Plantació d'arbres (no tots) a la dreta del camí (Vilafruns)

Pontet sobre la síquia a Balsareny

Pas per Balsareny
Pas per Balsareny
Aqüeducte de Conangle, que uneix els termes de Balsareny i Sallent (per dintre hi passa l'aigua)

Pas per Sallent


Pas pel poligon Pla de Santa Anna, de Sant Fruitós
Meandre de la síquia rodejant el turó de Sta. Anna (terme de St. Fruitós)
Pas prop de Sta. Anna (terme de St. Fruitós)


Potabilitzadora de Santpedor (tanc nou)


Potabilitzadora, part vella, i on es fan els tractaments a l'aigua


Aqüeducte del Riu d'Or



Pas per Santpedor

Pas per Santpedor (ran del poligon Sta. Anna III)

Font de la Riera de Santpedor

Font de la Riera a Santpedor


El surtidor d'aigua del poble, a la Font de la Riera

Pontet que travessa el Riu d'Or, a la Font de la Riera

El Riu d'Or, amb força aigua, al costat de la font

Pontet del Riu d'Or i entrada a la Font de la Riera, al davant

Pas per Sant Fruitós, prop de la Pineda

Pas per La Pineda (St. Fruitós)

Pas per La Pineda, s Sant Fruitós


Ermita de Sant Iscle i Sta. Victòria, a St. Fruitós; queda sobre la sèquia

Final de la sèquia, arribant al Parc de l'Agulla


Parc de l'Agulla, a Manresa


Parc de l'Agulla




      



dimarts, 28 d’abril de 2020

EL CANVI CLIMÀTIC




Què és el canvi climàtic?

Emissions de gasos a centrals, fàbriques, etc. que cal aturar
El canvi climàtic és un conjunt de fenòmens de la naturalesa, que s’estan donant ja ara i que poden augmentar significativament en el futur, que són conseqüència de l’escalfament global del planeta, a causa sobretot de l’acció humana.

Un dels principals motius d’aquest canvi és la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural), que ja ha modificat la composició de l’atmosfera i ha fet pujar la temperatura mitjana global. Aquesta ha augmentat gairebé 1 ºC entre 1880 i 2018 i caldria que no pugés més d’ 1,5 ºC, encara que sembli poc, per no arribar a situacions catastròfiques a la Terra. Es creu que en aquesta xifra s’hi pugui arribar en poc més de 12 anys, cosa que només es podria evitar deixant de fer servir ara mateix els combustibles fòssils i canviar tota la manera de produir i consumir. Cosa que no es farà.

Molts científics afirmen que, en bona part, el mal ja està fet i que hem de prendre les mesures adequades, a tots els països, per tal que en el futur no sigui molt pitjor. 

Curiosament, aquests darrers dies, l’ONU ha dit que la quarantena pel coronavirus millora la qualitat de l’aire, però no substitueix l’acció climàtica i es tem que, després de l’emergència, hi torni a haver una pujada forta de contaminants.

Els ODS

Les tortugues marines, afectades pel canvi climàtic
El 2015 els líders mundials van adoptar un conjunt d’objectius com a nou sistema de desenvolupament sostenible. Cada objectiu s’hauria d’assolir de cara a l’any 2030, posant-hi part tant les administracions com la societat civil. Aquests objectius o ODS (objectius de desenvolupament sostenible) són 17. Ja fa temps que són de domini públic i, en alguns sectors, ja s’hi està treballant, però encara és insuficient. Com a exemples, el número 1 és la fi de la pobresa; el 3 és salut i benestar; el 6 és l’aigua neta i el sanejament; el 7 és l’energia assequible i no contaminant; el 12 és la producció i el consum responsables; el 13 és l’acció pel clima i el 14 és la vida submarina: per exemple, pensem que el mar està ple de plàstics, que ja han alterat molt l’ecosistema, fins al punt que les tortugues marines confonen les meduses amb els plàstics i se’ls mengen!

L’Efecte hivernacle

Parlar del canvi climàtic, com molts sabreu, és associar-lo de seguida a l’anomenat Efecte hivernacle.

La Terra està envoltada per una capa de gasos que deixa passar els rajos de Sol, de forma que arriben a la superfície i l’escalfen. Aquesta calor s’expulsa de nou a l’atmosfera i s’escaparia tota cap a l’espai, si no fos perquè la capa de gasos en reté una part, funció anomenada Efecte Hivernacle. Encara que a molts us soni estrany, aquest fenomen és necessari. En principi, sense l’Efecte hivernacle, la temperatura de la Terra seria d’una mitjana de 18 ºC sota zero!; això faria impossible la vida.

Gràcies als gasos d’Efecte hivernacle, la temperatura mitjana al planeta, en canvi, és de 15 ºC, cosa que fa possible la gran biodiversitat i la gran complexitat de cultures que hi ha.

El que passa és que, quan sentim que hem de lluitar “contra l’Efecte hivernacle”, volem dir en realitat que no sigui més alt del compte, que és el que està passant. El funcionament de la civilització industrial ha llançat a l’atmosfera una enorme quantitat de gasos en molt poc temps, que fan que l’Efecte hivernacle sigui excessiu, i que la temperatura mitjana ja no sigui la que hem dit abans, sinó que va pujant, perquè es reté més calor a la superfície terrestre.

Quins són els gasos d’Efecte hivernacle?

Els GEH són bàsicament 4: el CO2,  el N2O (un òxid de nitrogen), el metà i els HFC.

El gas que més sentim a parlar és el CO2, que està pujant en gran quantitat a causa de les energies fòssils, que fem servir en els mitjans de transport, centrals tèrmiques o processos industrials. Una part del CO2 hi ha de ser, ja que és el que traiem respirant els animals i que després agafen les plantes per fer la fotosíntesi. Però clar, estem parlant de dosis massa altes. Tanmateix el CO2 no és el gas que més reté la radiació.

El N2O, un òxid de nitrogen, l’expulsa sobretot la indústria química i els fertilitzants de l’agricultura i la ramaderia industrials; no és el més abundant, però ha anat en augment els darrers anys, i escalfa uns 300 cops més que el CO2.

El metà és un altre gas, que també va a parar a l’atmosfera, per diferents vies: algunes són naturals, com les reaccions del metabolisme (fermentacions) de bacteris que viuen sobretot a llocs humits, com aiguamolls; i altres són antropogèniques (provocades per l’acció humana), com és en els abocadors, obtenció d’energies, crema de biomassa, tractament de deixalles i, una part molt important, en la ramaderia, pels pets de vaques i ovelles, que és força important. No és broma, penseu que al món ara mateix hi ha més de dos mil cinc-cents milions de vaques i ovelles! El metà escalfa unes 20 vegades més que el CO2. Un detall: a l’atmosfera primitiva, fa milions d’anys, hi havia 1000 vegades més de metà que en l’actual; llavors encara no hi havia oxigen i no hi va ser fins que van aparèixer els primers éssers fotosintètics.

Per últim, els hidrofluorocarburs (HFC) són compostos que es troben als aerosols, en aparells d’aire condicionat, en la fabricació de neveres, etc. Són substàncies que progressivament han anat en augment i retenen la radiació unes 10.000 vegades més que el CO2, a part que ja fa anys es va veure que eren responsables que la capa d’ozó s’hagués escapçat, tot i que sembla que darrerament s’ha recuperat força.

Quins canvis provoquen a la natura l’augment de l’Efecte hivernacle?

El desglaç dels Pols és conseqüència del canvi climàtic

L’augment de l’Efecte hivernacle produeix canvis enormes i perjudicials a la naturalesa. Quins?

Per exemple, l’increment d’incendis i la desertització de molts territoris;  situacions extremes del temps (onades de fred i calor, períodes llargs de sequera, augment de ciclons i huracans...); la pèrdua de biodiversitat; la desglaciació; la pujada del nivell del mar i les seves repercussions; l’augment de la desigualtat entre les persones (no afecta igual a rics que a pobres, les migracions...) i també afecta la salut de tots: l’OMS adverteix de la reaparició de malalties i aparició d’altres de noves, moltes a través de l’aigua o els aliments; a més, com que l’escalfament trasbalsa la floració de les plantes, el pol·len va en augment i, per tant, gtambé les al·lèrgies.

Com a curiositats, el canvi climàtic fa que moltes plantes floreixin abans que neixin els seus insectes pol·linitzadors i que molts pollets surtin dels ous abans que neixin les larves que s’han de menjar, entre altres anomalies.

Què podem fer per lluitar contra el canvi climàtic?

Hem de col·laborar per assolir aquells 17 objectius (els podeu trobar tots a Internet): mirant de reduir urgentment les emissions de gasos, reduint molt la generació de residus, menjant aliments de proximitat, fent un consum responsable, no malbaratant tanta energia i aigua...

En aquests moments, precisament no podem fer moltes coses, fins que acabi el confinament. Però després, recordeu-ho: utilitzeu més el transport públic, aneu més a peu o amb bicicleta, no llenceu plàstics als llacs i al mar, respecteu el nostre entorn en general i moltes més accions.

La desertització, un altre problema del canvi climàtic
Actualment, dins dels canvis tecnològics que poden ajudar a minvar el canvi climàtic, han aparegut els cotxes elèctrics. Poden ser una de les solucions o no: només contribuiran a baixar les emissions de CO2 si les bateries es recarreguen a partir d’energies renovables; a part que aquestes emissions mai no seran nul·les perquè la producció de bateries també en genera.


VIRUS I ALTRES MICROORGANISMES


Isidre Prat Obradors

El coronavirus i altres virus

En aquest article parlaré especialment dels virus, a propòsit de la pandèmia de coronavirus que estem patint, des del punt de vista biològic i mèdic, amb permís dels metges. Però ho ampliaré a divulgar una mica tot el món dels microorganismes, perquè a molta gent li pot interessar.

Els Coronavirus són una família de virus, entre els quals ara ha aparegut el COVID-19. Els coronavirus afecten les vies respiratòries i així provoquen malalties més suaus (com el refredat comú) o més greus (com aquest Covid-19 que dona SARS, síndrome respiratòria aguda). El nostre gran problema és que és molt contagiós; és a dir, s’encomana molt ràpidament entre persones, augmentant dràsticament el nombre de casos. Es transmet per petites gotes de saliva que li serveixen de suport i que traiem per la tos o esternuts, o per contacte directe; per això una de les millors mesures preventives és rentar-se bé les mans, òrgans amb què ho fem quasi tot, i no tocar-nos els ulls, nas, boca... amb elles. Una bona mesura preventiva és també separar-nos almenys 1 o 2 metres de distància, perquè en cas d’expulsar gotetes, i amb elles els virus, caiguin a terra i morin abans de contactar amb l’altra persona. Sembla ser que també es pot transmetre per l’aire a través d’aerosols (esprais), on és estable fins a unes 3 hores; i també per contacte amb superfícies contaminades, on pot restar-hi fins a 4 hores en coure (com en les monedes), 1 dia en cartró, i fins a 2 o 3 dies en plàstics i acer inoxidable (com en aixetes). Per això cal desinfectar les superfícies.

Com que el seu nucli d’infecció, que va començar a la Xina, no s’ha detingut allà mateix, cosa que hauria limitat el fet a una epidèmia, sinó que s’ha anat escampant arreu del món, diem que s’ha convertit en una pandèmia.

S’està intentant trobar un medicament per part de científics de tot el món per inactivar el virus. En aquest moment, és una cursa per veure qui arriba abans a tenir un tractament i una vacuna. A Catalunya es treballa molt a evitar que els contactes desenvolupin la malaltia: és el que estan fent els Drs. Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet. Tant de bo es pugui aplicar aviat. També uns científics alemanys treballen amb una substància que bloquejaria l’enzim (proteïna) principal del virus que ataca les cèl·lules.

Però què són els virus, en general?

Des de molts anys, s’ha dit que un virus es troba al límit entre un ésser viu i la matèria inerta. Si considerem que la unitat mínima de vida és la cèl·lula, aleshores els virus no són realment éssers vius, perquè no tenen la maquinària cel·lular: és que els falta quasi tot! Però, en canvi, no els manca una part fonamental de les cèl·lules: el material genètic; i això és molt important. En realitat un virus és només un fragment d’àcid nucleic, tancat per una càpsula de protecció, que pot tenir diverses formes, feta de proteïnes i, segons el cas, amb glúcids i/o greixos afegits. L’àcid nucleic és propi dels éssers vius, conté gens, que donen ordres, que en el cas dels virus provoquen malalties, per tant, no són tan lluny de la matèria viva. Els virus es poden reproduir, facultat dels éssers vius, però gràcies al fet que les cèl·lules infectades posen en marxa la seva maquinària per fer-los les còpies i escampar-se. Per tant, els virus sempre són paràsits de cèl·lules: poden ser cèl·lules animals, humanes o també vegetals, depèn de cada virus (penseu que el primer virus descobert va ser en un vegetal: el virus del mosaic del tabac, el 1892, per un rus). Inclús hi ha virus que ataquen bacteris: els bacteriòfags.

En el cas dels coronavirus, l’àcid nucleic, no és l’ADN, més comú, sinó l’ARN (àcid ribonucleic) d’una sola cadena (monocatenari) (com el virus de la SIDA, amb algunes diferències) i la càpsula de proteïna és esfèrica (d’on ve el nom de corona), amb una mena de ventoses unides a ella, on hi ha glúcids i greixos, que els serveixen per reconèixer i ancorar-se a les cèl·lules hoste, en aquest cas del pulmó. Quan ens rentem les mans, com que el detergent desfà substàncies greixoses, desfà també els greixos de la coberta dels possibles virus i els elimina.

Altres virus tenen formes diferents de la coberta externa: forma d’hèlix, d’icosaedre, etc.  

Quan parlem de virus, de quina mida estem parlant?

Les mides dels virus són les més petites que d’alguna manera es relacionin amb éssers vius. Pensem que els bacteris també són microorganismes, però els virus són de mitjana 10 vegades més petits encara que els bacteris. El coronavirus mesura entre 50 i 200 nm (nanometres; i 1 nm és igual a la milionèsima part d’un mil·límetre!!!). Aquestes unitats només són visibles al microscopi electrònic, que permet 100.000 augments o més i tot.

Altres microorganismes: els bacteris

Els bacteris formen l’altre grup molt important de microorganismes, però aquests ja són éssers vius al 100% (actualment són el Regne de les Moneres), perquè estan formats per cèl·lules autònomes, encara que són primitives, sense nucli (cosa que no passa en tots els altres éssers vius, que tenen cèl·lules amb nucli). 

Els bacteris estan protegits per una “paret cel·lular”, capaç de ser trencada per algunes substàncies. Es va veure que la penicil·lina, descoberta casualment per Fleming (el 1928), produïda per un fong (el gènere Penicillium), atacava aquesta paret i, per tant, destruïa els bacteris; a partir d’aquí van aparèixer tots els altres antibiòtics, que fan aquesta funció. Actualment solen ser sintètics. Per això els antibiòtics són eficaços contra malalties produïdes per bacteris, mai per virus; per exemple els antibiòtics van bé per infeccions bacterianes de la panxa, els queixals, infeccions d’orina... però mai per atacar qualsevol virus.

Preventivament són eficaces les vacunes (iniciades fa una segle per Pasteur, amb el virus de la ràbia). D’aquestes sí que n’hi ha contra bacteris (en malalties com el tètanus, la diftèria, la meningitis o la tos ferina ) i contra virus (segurament estem vacunats contra la verola, la polio, la rubèola o el xarampió; o contra el virus del papil·loma humà....). Sovint no estem vacunats contra alguna malaltia i llavors ens cal passar-la una vegada per quedar immunitzats, com en el cas de la varicel·la. La vacuna més popular, per ara, és la de la grip, però només val per un any, perquè el virus muta, canvia cada vegada. Ara esperem que es trobi aviat la vacuna contra el Covid-19.

Bacteris útils

Però també hi ha bacteris útils: com a exemples, els que fermenten i ens elaboren aliments com els derivats làctics (iogurt, formatge) i també tots els que reciclen la matèria orgànica retornant-la a inorgànica a la naturalesa (als boscos, als ecosistemes en general), completant així el cicle de la matèria.

A més, des de ja fa uns anys, els bacteris van ser els primers en utilitzar-se en enginyeria genètica i això ha permès elaborar al laboratori insulina, hormones i altres substàncies biològiques i obtenir millores genètiques en medicina (com la teràpia gènica), en agricultura, ramaderia, etc. Bé, s’utilitzen bacteris per moltíssimes coses beneficioses. Pensem que hi ha mils d’espècies bacterianes, adaptades a tot tipus d’ambients. On no hi arriba un altre ésser, hi ha algun bacteri: n’hi ha que viuen en aigües termals, o en temperatures baixíssimes, en llocs més secs o més humits, n’hi ha que viuen a llacs i fan la fotosíntesi (com les plantes), n’hi ha que resisteixen zones molt àcides, com l’estómac (on hi ha un pH de 2).

Per últim, molts bacteris conviuen amb nosaltres al cos humà, sobretot en 3 zones: a la pell, a la boca i al budell. Alguns de vegades ens donen alteracions, com furóncols, càries, la mala olor de la suor... però també molts ens són beneficiosos: ens protegeixen, ens ajuden en el metabolisme...

Els fongs

Hi ha fongs microscòpics (no parlem aquí, dels superiors, els bolets), alguns perjudicials i d’altres beneficiosos també. Entre els primers hi ha els que donen alteracions com la tinya (que afecta la pell, cabell, ungles...), l’anomenat peu d’atleta i altres infeccions per fongs. A més hi ha els que fan malbé els aliments, com el pa, formatges... que en diem floridures. Entre els fongs beneficiosos hi ha també aquells que ens elaboren aliments a través de fermentacions, com els llevats, que fan fermentacions alcohòliques i participen així de l’elaboració d’aliments com el pa i begudes com el vi i la cervesa.


Els protozous

Per acabar, els protozous són unicel·lulars i, com a microorganismes patògens, n’hi ha alguns de molt destacats, com el que dona la malaltia de la son i el de la malària o paludisme, importants en països del tercer món, i transmesos per una mosca i per un mosquit respectivament. També es poden considerar microorganismes, tot i que són més grans, animals de diferents grups, com els polls i les puces, que són paràsits.