LA NATURA: ELS VOLCANS D'OLOT

Volcà Montsacopa. Es veuen les grederes, i al damunt, l'ermita de S. Francesc

El volcà Montsacopa es troba a tocar d'Olot. És el més important de la ciutat.

Té un accés molt fàcil, perquè a tota la ciutat hi ha indicadors que t'hi porten, cap a la part nord-est. Envoltant el Montsacopa hi ha carrers, el cementiri de la ciutat, una escola i un institut que porta el seu nom. Hi ha força aparcament a la zona. Contràriament al que es pugui pensar, les zones on hi ha volcans apagats, com a Olot, són molt poblades. La ciutat d'Olot ha crescut els darrers anys i ha arribat als 35.000 habitants. I és que l'origen dels volcans de La Garrotxa, en el centre de plaques (no a les vores, com en molts altres casos), fa que sigui més probable una erupció en una altra zona que no allà, on els volcans ja fa mils d'anys que estan apagats.

Per accedir al seu cràter, després d'un petit camí recte d'uns 150 metres, s’han de pujar uns 350 esglaons, fets amb troncs. També hi ha un camí en pujada al costat oposat de les escales, que els olotins l'anomenen el "viacrucis" perquè en el seu recorregut hi ha diverses fites on es representen escenes de la bíblia. Quan arribem dalt, podem veure tota la ciutat als peus del volcà, i bona part de volcans de la comarca, rodejats pels Pirineus cap al nord i el pic del Puigsacalm a l'oest, a l'extrem de la Serralada Transversal. En un dia clar es veu bé el massís del Canigó.

El nom del volcà ve de la forma de copa del cràter, de 12 metres de fons. Es pot apreciar tota la seva circumferència, que té un diàmetre de 120 metres. És un volcà singular perquè, així com molts de la comarca tenen el cràter deformat perquè les colades de lava van vessar per un costat, en aquest cas no va passar; per això es troba intacte tot el cercle del cràter.

Al voltant del cràter hi ha un camí en circuit destinat a passejar, caminar i, en general, per fer esport, com fan molts olotins. Si fem aquesta petita ruta, ens trobarem, en un punt més alt, l'ermita de Sant Francesc (del segle XVII), a un costat del cràter, mentre que al costat oposat hi ha dues torres d'aguait, de la guerra dels carlins, dalt de les quals es pot observar, en un mapa, totes les fites del voltant. També hi ha bancs per seure i contemplar la ciutat i els seus voltants, que veiem als nostres peus.

A la base del volcà es poden veure bé les seves grederes, sobretot a la banda que queda davant del cementiri. És una zona més alterada geològicament parlant, descrostada, que permet veure bé els materials que va llençar el volcà a partir del magma de l'interior de la Terra que, en refredar-se i caure, van anar solidificant-se i van anar formant la muntanya. Veurem que la muntanya no està formada per grans masses sòlides i compactades, sinó per una majoria de materials petits que es van anar ajuntant i cimentant (tal com anaven caient), però que, gratant, els faríem caure fàcilment (cosa que no es pot fer; no està permès; recordem que aquest volcà pertany al Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa).

Aquests materials de mida variable, però de pocs centímetres de longitud, són el que en diem, en general, lapil·li, però especialment a La Garrotxa reben el nom de gredes, d'on ve el nom de les grederes; per bé que una greda, en general, és una argila sorrenca a qualsevol lloc. Entremig d'elles es poden veure algunes masses molt més grans intercalades, anomenades bombes o blocs volcànics, segons si són més rodones o anguloses (procedeixen de la solidificació de grans masses de magma).

Si mirem aquestes graderes a la base del volcà, ens podem fixar que les que hi ha més a prop de les escales són negroses, en tant que les que queden una mica més lluny, cap a la dreta de l'ermita si mirem la foto, són vermelloses. Aquestes darreres són les que queden més a prop de la xemeneia interna, conducte per on passa el magma i, per tant, de temperatura molt alta, la qual fa oxidar el ferro que contenen els materials per donar el color vermell, rovellat, característic.

El volcà Montsacopa està alineat, en una mateixa falla, amb el Montolivet, que es troba al davant seu (cap a l'oest), i amb el Garrinada, més petit, que és a l’altre costat. A l’est d’Olot, envoltant la ciutat, es troba també el volcà de les Bisaroques, com a més destacat. anomenat així per la presència del bisaroca o gamarús, un tipus de mussol. A la vegada, aquest volcà es troba a la falda de la Serra de Batet, en la qual s'assenta la ciutat.

Si des del Montsacopa mirem a tot el voltant, sobretot cap al sud, cap a Santa Pau, els ulls se'ns perdran entremig de cims de volcans. Pensem que en tota la comarca n'hi ha uns 40. I, per si algú no ho sap, també hi ha alguns volcans al Gironès, La Selva i l'Empordà (és tota una mateixa zona, on el magma va anar sortint del mateix punt de l'interior).