Una de les plantes que més aviat podem trobar florides al nostre entorn, en ple hivern encara, com ara, és la foixarda (Globularia alypum).
És un petit arbust, tot i que
té aspecte d’herba, que sol trobar-se en boscos no gaire atapeïts i vores de
camins, o sigui, a llocs força assolellats.
Les seves fulles són petites,
allargades i acabades en punta i es distribueixen al llarg d’unes primes tiges.
I les flors són com botons, rodones, d’entre 1 i 3 cm. de diàmetre, d’un color
blau-lilós, que sempre es troben al capdamunt de les petites tiges, és a dir,
cada branqueta té una flor al capdamunt.
Foto 2: La foixarda a la carena de la Baga Fosca
En realitat no es tracta de flors aïllades, sinó que són inflorescències: agrupacions de petites floretes que donen l’aspecte d’una única flor gran; en aquest cas, que estan posades en rodona, la inflorescència s’anomena capítol.
En aquesta època de l’any, en què hi ha poques plantes amb fulles, i encara menys amb flors, és gratificant, caminant per fora, trobar-te una mata de foixarda florida, amb 20, 30 o més inflorescències, totes al capdamunt de tiges, juntes. A més, aquests capítols són vistosos perquè tenen un cercle, al nucli de la inflorescència, de color blau més fort, i dos o tres anells més al seu voltant de colors blaus més clars i, l’últim, de color blanc. Sembla ser que hi ha una varietat albina, a llocs com La Segarra, on tots els anells perifèrics són blancs.
Foto 3: La foixarda a la Baga Fosca
És una planta medicinal: la seva aplicació més important és contra la pressió arterial alta.
Aquest arbustet es troba per
tot Catalunya, però és escàs al Pirineu i a llocs massa humits. A Balsareny,
els que heu anat seguint les caminades populars de cada any (ara aturades per
culpa de la Covid19), l’haureu pogut veure en llocs diversos, i no humits,
retolada amb el seu nom popular i el científic, com acostumem a fer amb les
plantes més representatives que trobem als recorreguts. Així, la trobem a la
zona de Sant Esteve, però no vora el riu, sinó a la part alta, entre el camí de
l’antiga via del tren i la mateixa colònia (la de la foto 1 és a la vora d’un
camí, que va a una antiga granja, on també hi ha una vinya jove i arbres
fruiters; el camí surt de la cruïlla de la via amb la carretera de Sant Esteve-
La Rabeia). També n’hi ha al solell de la Serra Mitjana, sobre el Torrent de la
Font de la Roca (ctra. de Súria). Igualment en trobem a la carena de l’Obaga
Fosca i Serrat del Maurici (fotos 2,3 i 4).
Com a curiositat, La Foixarda és el nom del camp municipal de rugbi de Barcelona, a Montjuïc; segur que l'heu sentit algun cop a la televisió o en altres mitjans de comunicació. Però sembla ser que no ve de la planta, sinó que rep aquest nom perquè antigament hi havia una pedrera a Montjuïc que va ser explotada durant dos segles per la família barcelonina Foixart, d'on va derivar el topònim Foixarda per designar tota la zona, on ara hi ha el campd de rubgi.
Molt interessant. I els rètols botànics de les caminades, molt instructius.
ResponElimina