Molts de vosaltres potser coneixeu els Tossals d'Isòvol. Es troben a la Cerdanya. Aquestes formacions geològiques, que podeu veure amb fotos, no són d'origen natural per elles mateixes, sinó que són conseqüència de les mines d'or, d'origen fluvial, que hi havia hagut.
Sobretot amb l’arribada dels romans al territori (s. II abans de C.) es va explotar l’or al·luvial de la zona (de rius), en petita escala.
- Es va fer l'explotació aprofitant l'energia hidràulica. L'aigua es canalitzavaa cap als terrenys on hi havia moltes partícules d’or, s’abocava sobre els sediments de l'època del Miocè i, en un punt inferior, amb decantacions i filtratges, es recuperava l’or.
- Es necessitaven els següents elements: un punt de captació de l’aigua regular; canalitzacions per fer-la arribar on convenia; uns dipòsits com a magatzem; i, finalment, un front d’erosió.
- La pressió de l’aigua feia esllavissar grans porcions de terreny, i es feia per diferents sistemes: sistema en pintes paral·leles, sistema en circ semicircular o, fins i tot, fent excavacions de túnels per on es feia passar l’aigua. Aquest darrer sistema impactava molt en el terreny, amb grans erosions i esterregalls, indicatius dels grans volums de sediments extrets. Els esterregalls és el que ara podem visitar, aquestes crestes tan maques que veiem a les fotos adjuntes, semblants als xaragalls que, si ho coneixeu, també es troben en molts indrets, només que aquests s'han format de manera natural per l'aigua de la pluja. Tant els esterregalls com els xaragalls també els podem anomenar, per similitud, muntanyes russes. Hi ha exemples actuals al territori de relleus d’erosió en pinta i en circ i alguns elements de l’hipotètic sistema hidràulic.
El lloc de la captació d’aigua era el riu Duran, que actualment ja s’usa amb diversos canals que van a parar
a All. També hi ha la zona
d’erosió en pinta al nordest del Mas Ravellat.
Finalment la recerca
arqueològica ha permès documentar, just sobre el poble d’All, a l’est del
torrent de la Sosa, un dipòsit hidràulic d’uns 10 metres de llargada, delimitat
per una paret. El fet d'haver trobat restes de ceràmica romana, podrien
confirmar la cronologia del dipòsit, si bé no són gaire concloents, perquè és
força complicat datar una estructura com aquests dipòsits, de
clar caràcter rural i vida curta.
La cronologia romana queda reforçada pels poblaments de la vora del nostre indret. Així, al jaciment proper del Castellot de Bolver s’ha documentat l’existència d’un taller metal·lúrgic on es treballava l’or i la plata (amb diverses partícules recuperades) i s’hi ha localitzat una arracada d’or. També al Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya), des d’on es podrien controlar perfectament les Guilleteres, s’ha localitzat un anell de ferro amb segell daurat per la part superior. Finalment a la necròpolis de Prats, a escassos 1,5 km. de les Guilleteres, es va recuperar una cadena d’or en un punt que podria molt bé correspondre amb l’establiment romà vinculat a l’explotació de les mines.
