Mata d'argelaga florida. Foto: I. Prat
L’argelaga o argilaga (Genista scorpius) és un arbust grisenc, típic de la vegetació mediterrània, característic per les seves punxes o espines; i les seves branques són molt obertes respecte a les tiges. També és molt propi d’aquesta planta que té escasses fulles i molt petites (uns 4 o 5 mm.de llargada); es veun molt poc i són fulles senzilles, més o menys ovalades. En castellà s’anomena aulaga común.
Bé. Aquesta planta ens passa
desapercebuda durant l’hivern, en què només hi queden les branques, barrejades
amb altres espècies. Tanmateix és molt propi d’identificar-les quan floreix,
perquè l’arbust queda ple de moltíssimes flors, agrupades en feixos al llarg de
les tiges i damunt mateix de les espines, amb un color groc molt viu que
destaca per sobre del verd de les herbes. A més a més, en molts indrets de les nostres
contrades comença a florir ara, entre març i primera quinzena d’abril, quan
encara falten moltes plantes per treure les flors. Així, aquest any, per
Setmana Santa, per exemple, es podien veure al bosc mates ben grosses de color
groc, que eren argelagues, com les de les fotos. No vol dir que no destaquin
altres plantes, segons els indrets; com també hem pogut veure ara a l’abril, al
nostre terme municipal de Balsareny mateix, enormes i cada cop més importants
camps de colza (Brassica napus), de
flors grogues; en aquest cas s’hi han anat plantant, agafant cada cop més
extensions de terreny.
Si algú no coneix l’argelaga o
la colza, pot aprofitar-ho ara si surt a la natura, aquí a la Catalunya
Central, i observa una mica els boscos i camps. La colza ocupa camps extensos,
com ara mateix a Puigdorca o al Pla de Vilamajor; ja es veu que són plantacions,
no herbes espontànies i silvestres; i la seva flor ens indica que és de la
família de les Brassicàcies, semblant a la de les ravenisses. De les seves
llavors se n’obté l’oli de colza, que s’utilitza en alimentació animal i com a
biodièsel (combustible). Va ser famosa, la colza, per desgràcia, al principi
dels anys 80, pel consum humà del seu oli, que va resultar ser tòxic i va
provocar centenars de morts; sembla ser que algunes varietats obtingudes per
manipulació genètica haurien pogut donar aquesta toxicitat.
Però, l’argelaga, la trobarem
al marge de camins o també dins del bosc; ja dic, actualment és l’única que
destaca amb aquest color groc i en gran quantitat, cosa que va bé per
identificar. Té una flor molt diferent de la colza, típica de la seva família,
les papilionàcies (flor en forma de papallona). Per últim, el seu fruit és un
llegum. Quan la munió de flors es van passant, l’arbust queda ben ple de
llegums, com si fossin mongetes, però més petits.
Més entrada la primavera,
l’argelaga continua florint, però llavors sí que hi ha moltes més plantes
florides, de groc i molts colors, que fan que no destaqui com ara. Si voleu
tocar-la i mirar les flors, aneu amb compte amb les punxes, que no enganyen!
Penseu que les espines són un arma de defensa de la planta, perquè no se la
mengin fàcilment els animals.
