L'ESTANY DE L'ESTANY

                                                    Església romànica i monestir de L'Estany

 On és i com s’hi arriba?

L’Estany és un municipi, a uns 870 metres d’altitud, el més alt del Moianès, que deu el seu nom a l’estany (o llac) que hi havia hagut i que ara està eixut, el qual ocupa unes 10 hectàries, pràcticament tot l’altiplà on hi ha el poble, delimitat per turons. El municipi té uns 400 habitants i una superfície d’uns 10,2 km².

Per L’Estany hi passa la carretera C-59. Des de Balsareny les rutes més normals per arribar-hi són: o bé, entrar al poble pel nord, recorrent uns 8 km. per la C-59, que s’agafa a l’eix transversal, a la sortida 164, indicada com a L’Estany i Oristà; o bé entrar-hi pel sud, recorrent uns 6 km. per la mateixa C-59 des de Moià.

Actualment l’estany ja no hi és. Quina evolució ha tingut al llarg dels temps?

L’estany es va formar fa uns 11.500 anys i fa prop de 300 anys es va dessecar, però ha donat nom a la població.

Es tracta d’un relleu tectònic, és a dir, l’estany ocupava un fossa originada per diverses falles, replecs i encavalcaments geològics, formats fa uns 25 milions d’anys. Com a resultat de les forces tectòniques de la naturalesa, va quedar una conca, envoltada de serrats i turons, on s’hi acumulava l’aigua fàcilment i, per això, s’hi va formar el llac. L’aigua quedava estancada perquè a sota hi trobava una capa argilosa impermeable. A més, l’aigua hi era abundant perquè, en principi, és una zona d’alta pluviositat, tot i que ara hi ha molta sequera a tot arreu.

Més tard, entre 1734 i 1737, es va anar dessecant l’aigua, fent un drenatge per sota del llac, de manera que l’aigua es filtra i va a parar a uns canals que la recullen i d’aquí a una mina subterrània. Això es va fer per qüestions sanitàries (hi havia molts residus, pudors, mosquits que eren focus de malària...) i, a la vegada, per augmentar els camps de conreus i vegetació, que és el que hi ha ara. Tot i la intervenció humana, es té molta cura de mantenir l’actual ecosistema, preservant al màxim la biodiversitat animal i vegetal.

Tot és que fa molt temps que el llac no existeix, però continua funcionant la xarxa subterrània de drenatge per quan plou. Tanmateix, l’any 1969, com a exemple, les fortes pluges van originar un toll d’aigua en superfície que recordava l’antic estany.

                                                       La font vella o font de els eres

Quin circuit podem fer per la zona?

Camps que ocupen l'antic estany

Podem fer un senzill circuit que comenci, per exemple, per la visita a l’església i monestir romànics, que són un bon punt d’atracció del municipi, construïts amb pedra sorrenca i calcària, amb un important i famós claustre. Al costat, hi trobareu el Centre de Visitants, on s’explica bé tota la història del monestir i del poble. Després es poden seguir els principals carrers del poble, antics i ben conservats. A l’altra banda de la carretera, veureu, prop de l’escola, una sèrie de pous alineats, que són punts de ventilació que surten de la mina subterrània, per on circula l’aigua.

Pou de ventilació de la mina que recull les aigües

L’aigua, que es filtra per tota l’extensió de l’antic llac, passa per canals o recs i va a parar a la mina esmentada, per la boca sud, d’on es condueix l’aigua cap a la boca nord (el terreny fa pendent de baixada des del sud cap al nord). Després, des de la boca nord, l’aigua baixa per un torrent que acaba a la riera d’Oló.

Es pot baixar a veure la boca nord, i, si hi ha guia, es pot entrar dintre, ja que té una alçada per on passa una persona. En canvi, la boca sud és baixa i estreta i només es pot veure des de dalt; a més està molt tapada amb canyes. A la superfície, prop d’aquesta boca sud, hi trobareu també una reproducció de com és la mina per dintre. Igualment, a la mateixa zona, hi ha una font, al capdavall d’unes escales: es tracta de la font Vella o font de les Eres.

Boca nord de la mina subterrània, on arriben les aigües de la boca sud (el pendent és cap al nord) i des d'aquí les aigües de drenatge se'n van cap a un torrent i d'aquí cap a la Riera d'Oló

Si donem la volta per tot l’altiplà, on abans hi havia el llac, a l’esquerra de la carretera (mirant cap a Moià) trobarem un camí marcat, el rec de les nogueres (noguera vol dir riu, aigua; no es refereix a un arbre), seguint el qual veurem que hi ha uns murals explicatius de la fauna i la vegetació de l’indret. Hi ha una altra entrada lateral a la mina que ve del Rec de les Nogueres, però actualment està tallada.

Més o menys al mig de l’altiplà, però tocant a la carretera, hi veurem una altra font de pedra, que dona a la superfície: es tracta de la Font del Mig del Prat.

Reproducció exterior de com és la mina per sota

Capelleta de pedra o pedró

El Puig de la Caritat

Raval de cases en una zona alta, camí del Puig de la Caritat

Paleocanal en una zona alta del Puig de la Caritat

Un dels turons que envolten l’altiplà és el Puig de la Caritat. S’hi arriba enfilant-se pels carrers del mig del poble, per un camí força empinat (ja està indicat), però assequible a gairebé tothom i no molt llarg. El cim té una altitud de 1.017 metres, coronat amb una creu, un punt geodèsic i una estelada. Des d’ell es veuen unes vistes fantàstiques de tot el Pirineu, el Montseny, Montserrat, La Mola...inclús es pot veure el Montsec i la part de Lleida. Durant el camí es passa per les ruïnes de l’església de Sant Pere del Coll de la Crosa, del segle XV.

Excavacions de les restes de l'església de Sant Pere del Collet de la Crossa, camí del Puig de la Caritat

EL PARC DEL SECÀ I EL MAL BALÇ DE MANRESA

 

QUÈ ÉS EL PARC DEL SECÀ?

Aspecte general del Parc del Secà

Es tracta d’un nou espai natural del Bages, no gaire conegut fins ara. Queda situat entremig del Parc Ambiental de Bufalvent (on hi ha l’abocador del Bages) i el polígon industrial del mateix nom. S’hi accedeix pel carrer Pau Miralda del polígon, on s’ha habilitat una zona d’aparcament. El parc és una iniciativa del Consorci del Bages per a la gestió de residus. El projecte posa en relleu la importància del conreu de secà al Bages, deixat sempre en segon terme perquè s’ha divulgat molt més el regadiu.

De què consta el parc?

El parc consta de 3 itineraris marcats, que són els camins de la timoneda, dels ametllers i de les oliveres. Cadascun d’ells té aproximadament un quilòmetre de recorregut i estan interconnectats.

Passejant pel parc, pot veure el bonic paisatge de l’entorn des d’una situació elevada (la vall del Cardener, Montserrat...), tenir vistes de les instal·lacions del parc ambiental del costat i caminar entre conreus de secà, com la vinya, les oliveres i els ametllers.

Magnífica barraca de vinya de base quadrada

També hi ha barraques de vinya molt maques, canals de pedra per recollir les aigües, tines d’aigua i restes geològiques, com fòssils. Són fòssils marins, perquè en aquesta zona hi arribava el mar interior de Catalunya durant l’Eocè. També s’hi poden trobar molt fàcilment, sobretot en pedres sorrenques o gresos, els anomenats “burrows”, una mena de galeries d’excavació o caus de forma tubular, que semblen cucs de terra o branques d’arbre petrificats; s’han format un cop dipositats els sediments (que serien sorres), per mitjà de l’activitat excavadora d’alguns animals, com petits crustacis i mol·luscs que normalment hi busquen l’aliment. Hi podem trobar les marques dels canals excavats i prou; o bé poden estar reblertes amb la mateixa sorra o fang fossilitzats, que van omplir les galeries com a fruit de l’excavació; o poden estar reblertes amb secrecions pròpies de l’animal; i de vegades estan reforçades amb les seves mateixes femtes.

Els burrow: canals tubulars reblerts de sorres o fang; tot fossilitzat

Què és el Mal Balç ?

Del mateix parc, en surt un camí que baixa cap a l’anomenat “Mal Balç”, que és un conjunt de vessants assolellats i de fort pendent orientats cap al sud-oest. És com una continuació del parc.

El Mal Balç és com un jaciment de fòssils: en unes capes coral·lines, hi ha fòssils marins, com coralls, petxines, ostres, cargols i eriçons de mar. També hi ha una capa calcària, amb fòssils del tipus nummulits (petits, en forma de llentia). I en les capes de gres hi podem trobar ondulacions fossilitzades de la superfície de la sorra (“ripples marks”). L’existència d’aquests fòssils ens fa pensar que, fa uns 40 milions d’anys, el clima de Manresa era similar al del Carib.

Hi ha una senyalització dels diferents punts d’interès.

Capes de calcolutites i gresos i, a sobre, una olivera

Quines activitats s’hi fan?

El parc, des de la seva creació, rep la visita de molts centres escolars. El fil conductor és la consciència per a la preservació del medi ambient.

També s’hi fan tallers de reconstrucció de parets de pedra seca.