Les coves del Toll es troben dins del Geoparc de la
Catalunya Central.
Es van formar en un escull coral·lí. La cova
actualment té forma de T, forma que li ha donat l’entrada d’aigua per un riu
subterrani que es carrega d’aigua des de fora, quan plou.
La cova data del quaternari i hi va
viure l’espècie humana Homo sapiens.
Els
coralls es veuen aixafats els uns sobre els altres, per la pressió de les
forces internes, de quan es va assecar el mar de la Catalunya Central que també
arribava fins allà.
Els
coralls tenen aspecte de cervell. Quan hi va haver l’aixecament dels Pirineus,
va provocar l’aixecament també d’aquest terreny i llavors la descompressió va
provocar unes grans diàclasis que es poden veure cap al sostre d’una part de la
cova (diàclasis són fractures sense moviment dels blocs fracturats).
En un
fragment de la forma de T de la cova, l’aigua del riu subterrani va erosionar
l’escull i, per això, els materials es veuen més llisos, amb un aspecte de pell
d’elefant (en lloc de l’aspecte de cervell), en aquell tram. Per això una de les formacions més famoses de la cova és la "pota d'elefant".
Els
principals fòssils que s’hi poden veure són de closques de mol·luscs i de
vèrtebres d’animals vertebrats, inclús dels humans. Molts
fòssils són de mamífers, de tal forma que l’estrella de la cova és l’ós,
adoptat com a símbol de la mateixa. Era també l’època dels mamuts i altres
espècies. A la cova del Toll hi ha fòssils de depredadors que vivien a la cova
i de les seves preses.
Les troballes d’aquest tipus que es poden veure a la cova són reproduccions; les troballes autèntiques es troben al Museu Arqueològic de Moià, dins del poble.
Al darrer sector de la cova (on cal passar per un pas molt estret i corbat) hi ha l’estalactita estrella (no és una cova de moltes estalagmites i estalactites, però n’hi ha algunes). Aquesta estalactita estrella no arriba mai a terra perquè, quan hi entra aigua de la pluja pel riu subterrani, l’escapça (la retalla), i és un fet que, de tant en tant, quan plou molt, la cova queda inundada i no s’hi pot passar. És important no posar els dits sobre les goteres d’aigua que va precipitant el carbonat de calci que porta i va allargant l’estalactita, perquè la nostra pell és àcida (del greix) i aquest pH baix desfà el carbonat de calci i aquest ja no precipita allargant l’estalactita.
Ben tornat al blog! Estic esegur que l'ompliràs de coses interessants.
ResponElimina