dimarts, 28 d’abril de 2020

EL CANVI CLIMÀTIC




Què és el canvi climàtic?

Emissions de gasos a centrals, fàbriques, etc. que cal aturar
El canvi climàtic és un conjunt de fenòmens de la naturalesa, que s’estan donant ja ara i que poden augmentar significativament en el futur, que són conseqüència de l’escalfament global del planeta, a causa sobretot de l’acció humana.

Un dels principals motius d’aquest canvi és la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural), que ja ha modificat la composició de l’atmosfera i ha fet pujar la temperatura mitjana global. Aquesta ha augmentat gairebé 1 ºC entre 1880 i 2018 i caldria que no pugés més d’ 1,5 ºC, encara que sembli poc, per no arribar a situacions catastròfiques a la Terra. Es creu que en aquesta xifra s’hi pugui arribar en poc més de 12 anys, cosa que només es podria evitar deixant de fer servir ara mateix els combustibles fòssils i canviar tota la manera de produir i consumir. Cosa que no es farà.

Molts científics afirmen que, en bona part, el mal ja està fet i que hem de prendre les mesures adequades, a tots els països, per tal que en el futur no sigui molt pitjor. 

Curiosament, aquests darrers dies, l’ONU ha dit que la quarantena pel coronavirus millora la qualitat de l’aire, però no substitueix l’acció climàtica i es tem que, després de l’emergència, hi torni a haver una pujada forta de contaminants.

Els ODS

Les tortugues marines, afectades pel canvi climàtic
El 2015 els líders mundials van adoptar un conjunt d’objectius com a nou sistema de desenvolupament sostenible. Cada objectiu s’hauria d’assolir de cara a l’any 2030, posant-hi part tant les administracions com la societat civil. Aquests objectius o ODS (objectius de desenvolupament sostenible) són 17. Ja fa temps que són de domini públic i, en alguns sectors, ja s’hi està treballant, però encara és insuficient. Com a exemples, el número 1 és la fi de la pobresa; el 3 és salut i benestar; el 6 és l’aigua neta i el sanejament; el 7 és l’energia assequible i no contaminant; el 12 és la producció i el consum responsables; el 13 és l’acció pel clima i el 14 és la vida submarina: per exemple, pensem que el mar està ple de plàstics, que ja han alterat molt l’ecosistema, fins al punt que les tortugues marines confonen les meduses amb els plàstics i se’ls mengen!

L’Efecte hivernacle

Parlar del canvi climàtic, com molts sabreu, és associar-lo de seguida a l’anomenat Efecte hivernacle.

La Terra està envoltada per una capa de gasos que deixa passar els rajos de Sol, de forma que arriben a la superfície i l’escalfen. Aquesta calor s’expulsa de nou a l’atmosfera i s’escaparia tota cap a l’espai, si no fos perquè la capa de gasos en reté una part, funció anomenada Efecte Hivernacle. Encara que a molts us soni estrany, aquest fenomen és necessari. En principi, sense l’Efecte hivernacle, la temperatura de la Terra seria d’una mitjana de 18 ºC sota zero!; això faria impossible la vida.

Gràcies als gasos d’Efecte hivernacle, la temperatura mitjana al planeta, en canvi, és de 15 ºC, cosa que fa possible la gran biodiversitat i la gran complexitat de cultures que hi ha.

El que passa és que, quan sentim que hem de lluitar “contra l’Efecte hivernacle”, volem dir en realitat que no sigui més alt del compte, que és el que està passant. El funcionament de la civilització industrial ha llançat a l’atmosfera una enorme quantitat de gasos en molt poc temps, que fan que l’Efecte hivernacle sigui excessiu, i que la temperatura mitjana ja no sigui la que hem dit abans, sinó que va pujant, perquè es reté més calor a la superfície terrestre.

Quins són els gasos d’Efecte hivernacle?

Els GEH són bàsicament 4: el CO2,  el N2O (un òxid de nitrogen), el metà i els HFC.

El gas que més sentim a parlar és el CO2, que està pujant en gran quantitat a causa de les energies fòssils, que fem servir en els mitjans de transport, centrals tèrmiques o processos industrials. Una part del CO2 hi ha de ser, ja que és el que traiem respirant els animals i que després agafen les plantes per fer la fotosíntesi. Però clar, estem parlant de dosis massa altes. Tanmateix el CO2 no és el gas que més reté la radiació.

El N2O, un òxid de nitrogen, l’expulsa sobretot la indústria química i els fertilitzants de l’agricultura i la ramaderia industrials; no és el més abundant, però ha anat en augment els darrers anys, i escalfa uns 300 cops més que el CO2.

El metà és un altre gas, que també va a parar a l’atmosfera, per diferents vies: algunes són naturals, com les reaccions del metabolisme (fermentacions) de bacteris que viuen sobretot a llocs humits, com aiguamolls; i altres són antropogèniques (provocades per l’acció humana), com és en els abocadors, obtenció d’energies, crema de biomassa, tractament de deixalles i, una part molt important, en la ramaderia, pels pets de vaques i ovelles, que és força important. No és broma, penseu que al món ara mateix hi ha més de dos mil cinc-cents milions de vaques i ovelles! El metà escalfa unes 20 vegades més que el CO2. Un detall: a l’atmosfera primitiva, fa milions d’anys, hi havia 1000 vegades més de metà que en l’actual; llavors encara no hi havia oxigen i no hi va ser fins que van aparèixer els primers éssers fotosintètics.

Per últim, els hidrofluorocarburs (HFC) són compostos que es troben als aerosols, en aparells d’aire condicionat, en la fabricació de neveres, etc. Són substàncies que progressivament han anat en augment i retenen la radiació unes 10.000 vegades més que el CO2, a part que ja fa anys es va veure que eren responsables que la capa d’ozó s’hagués escapçat, tot i que sembla que darrerament s’ha recuperat força.

Quins canvis provoquen a la natura l’augment de l’Efecte hivernacle?

El desglaç dels Pols és conseqüència del canvi climàtic

L’augment de l’Efecte hivernacle produeix canvis enormes i perjudicials a la naturalesa. Quins?

Per exemple, l’increment d’incendis i la desertització de molts territoris;  situacions extremes del temps (onades de fred i calor, períodes llargs de sequera, augment de ciclons i huracans...); la pèrdua de biodiversitat; la desglaciació; la pujada del nivell del mar i les seves repercussions; l’augment de la desigualtat entre les persones (no afecta igual a rics que a pobres, les migracions...) i també afecta la salut de tots: l’OMS adverteix de la reaparició de malalties i aparició d’altres de noves, moltes a través de l’aigua o els aliments; a més, com que l’escalfament trasbalsa la floració de les plantes, el pol·len va en augment i, per tant, gtambé les al·lèrgies.

Com a curiositats, el canvi climàtic fa que moltes plantes floreixin abans que neixin els seus insectes pol·linitzadors i que molts pollets surtin dels ous abans que neixin les larves que s’han de menjar, entre altres anomalies.

Què podem fer per lluitar contra el canvi climàtic?

Hem de col·laborar per assolir aquells 17 objectius (els podeu trobar tots a Internet): mirant de reduir urgentment les emissions de gasos, reduint molt la generació de residus, menjant aliments de proximitat, fent un consum responsable, no malbaratant tanta energia i aigua...

En aquests moments, precisament no podem fer moltes coses, fins que acabi el confinament. Però després, recordeu-ho: utilitzeu més el transport públic, aneu més a peu o amb bicicleta, no llenceu plàstics als llacs i al mar, respecteu el nostre entorn en general i moltes més accions.

La desertització, un altre problema del canvi climàtic
Actualment, dins dels canvis tecnològics que poden ajudar a minvar el canvi climàtic, han aparegut els cotxes elèctrics. Poden ser una de les solucions o no: només contribuiran a baixar les emissions de CO2 si les bateries es recarreguen a partir d’energies renovables; a part que aquestes emissions mai no seran nul·les perquè la producció de bateries també en genera.


1 comentari:

  1. Molt ben explicat i molt didàctic. Mira que ho sabem però no ho acabem d'assumir i continuem fent malbé el nostre entorn. Gràcies.

    ResponSuprimeix