dimarts, 28 d’abril de 2020

VIRUS I ALTRES MICROORGANISMES


Isidre Prat Obradors

El coronavirus i altres virus

En aquest article parlaré especialment dels virus, a propòsit de la pandèmia de coronavirus que estem patint, des del punt de vista biològic i mèdic, amb permís dels metges. Però ho ampliaré a divulgar una mica tot el món dels microorganismes, perquè a molta gent li pot interessar.

Els Coronavirus són una família de virus, entre els quals ara ha aparegut el COVID-19. Els coronavirus afecten les vies respiratòries i així provoquen malalties més suaus (com el refredat comú) o més greus (com aquest Covid-19 que dona SARS, síndrome respiratòria aguda). El nostre gran problema és que és molt contagiós; és a dir, s’encomana molt ràpidament entre persones, augmentant dràsticament el nombre de casos. Es transmet per petites gotes de saliva que li serveixen de suport i que traiem per la tos o esternuts, o per contacte directe; per això una de les millors mesures preventives és rentar-se bé les mans, òrgans amb què ho fem quasi tot, i no tocar-nos els ulls, nas, boca... amb elles. Una bona mesura preventiva és també separar-nos almenys 1 o 2 metres de distància, perquè en cas d’expulsar gotetes, i amb elles els virus, caiguin a terra i morin abans de contactar amb l’altra persona. Sembla ser que també es pot transmetre per l’aire a través d’aerosols (esprais), on és estable fins a unes 3 hores; i també per contacte amb superfícies contaminades, on pot restar-hi fins a 4 hores en coure (com en les monedes), 1 dia en cartró, i fins a 2 o 3 dies en plàstics i acer inoxidable (com en aixetes). Per això cal desinfectar les superfícies.

Com que el seu nucli d’infecció, que va començar a la Xina, no s’ha detingut allà mateix, cosa que hauria limitat el fet a una epidèmia, sinó que s’ha anat escampant arreu del món, diem que s’ha convertit en una pandèmia.

S’està intentant trobar un medicament per part de científics de tot el món per inactivar el virus. En aquest moment, és una cursa per veure qui arriba abans a tenir un tractament i una vacuna. A Catalunya es treballa molt a evitar que els contactes desenvolupin la malaltia: és el que estan fent els Drs. Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet. Tant de bo es pugui aplicar aviat. També uns científics alemanys treballen amb una substància que bloquejaria l’enzim (proteïna) principal del virus que ataca les cèl·lules.

Però què són els virus, en general?

Des de molts anys, s’ha dit que un virus es troba al límit entre un ésser viu i la matèria inerta. Si considerem que la unitat mínima de vida és la cèl·lula, aleshores els virus no són realment éssers vius, perquè no tenen la maquinària cel·lular: és que els falta quasi tot! Però, en canvi, no els manca una part fonamental de les cèl·lules: el material genètic; i això és molt important. En realitat un virus és només un fragment d’àcid nucleic, tancat per una càpsula de protecció, que pot tenir diverses formes, feta de proteïnes i, segons el cas, amb glúcids i/o greixos afegits. L’àcid nucleic és propi dels éssers vius, conté gens, que donen ordres, que en el cas dels virus provoquen malalties, per tant, no són tan lluny de la matèria viva. Els virus es poden reproduir, facultat dels éssers vius, però gràcies al fet que les cèl·lules infectades posen en marxa la seva maquinària per fer-los les còpies i escampar-se. Per tant, els virus sempre són paràsits de cèl·lules: poden ser cèl·lules animals, humanes o també vegetals, depèn de cada virus (penseu que el primer virus descobert va ser en un vegetal: el virus del mosaic del tabac, el 1892, per un rus). Inclús hi ha virus que ataquen bacteris: els bacteriòfags.

En el cas dels coronavirus, l’àcid nucleic, no és l’ADN, més comú, sinó l’ARN (àcid ribonucleic) d’una sola cadena (monocatenari) (com el virus de la SIDA, amb algunes diferències) i la càpsula de proteïna és esfèrica (d’on ve el nom de corona), amb una mena de ventoses unides a ella, on hi ha glúcids i greixos, que els serveixen per reconèixer i ancorar-se a les cèl·lules hoste, en aquest cas del pulmó. Quan ens rentem les mans, com que el detergent desfà substàncies greixoses, desfà també els greixos de la coberta dels possibles virus i els elimina.

Altres virus tenen formes diferents de la coberta externa: forma d’hèlix, d’icosaedre, etc.  

Quan parlem de virus, de quina mida estem parlant?

Les mides dels virus són les més petites que d’alguna manera es relacionin amb éssers vius. Pensem que els bacteris també són microorganismes, però els virus són de mitjana 10 vegades més petits encara que els bacteris. El coronavirus mesura entre 50 i 200 nm (nanometres; i 1 nm és igual a la milionèsima part d’un mil·límetre!!!). Aquestes unitats només són visibles al microscopi electrònic, que permet 100.000 augments o més i tot.

Altres microorganismes: els bacteris

Els bacteris formen l’altre grup molt important de microorganismes, però aquests ja són éssers vius al 100% (actualment són el Regne de les Moneres), perquè estan formats per cèl·lules autònomes, encara que són primitives, sense nucli (cosa que no passa en tots els altres éssers vius, que tenen cèl·lules amb nucli). 

Els bacteris estan protegits per una “paret cel·lular”, capaç de ser trencada per algunes substàncies. Es va veure que la penicil·lina, descoberta casualment per Fleming (el 1928), produïda per un fong (el gènere Penicillium), atacava aquesta paret i, per tant, destruïa els bacteris; a partir d’aquí van aparèixer tots els altres antibiòtics, que fan aquesta funció. Actualment solen ser sintètics. Per això els antibiòtics són eficaços contra malalties produïdes per bacteris, mai per virus; per exemple els antibiòtics van bé per infeccions bacterianes de la panxa, els queixals, infeccions d’orina... però mai per atacar qualsevol virus.

Preventivament són eficaces les vacunes (iniciades fa una segle per Pasteur, amb el virus de la ràbia). D’aquestes sí que n’hi ha contra bacteris (en malalties com el tètanus, la diftèria, la meningitis o la tos ferina ) i contra virus (segurament estem vacunats contra la verola, la polio, la rubèola o el xarampió; o contra el virus del papil·loma humà....). Sovint no estem vacunats contra alguna malaltia i llavors ens cal passar-la una vegada per quedar immunitzats, com en el cas de la varicel·la. La vacuna més popular, per ara, és la de la grip, però només val per un any, perquè el virus muta, canvia cada vegada. Ara esperem que es trobi aviat la vacuna contra el Covid-19.

Bacteris útils

Però també hi ha bacteris útils: com a exemples, els que fermenten i ens elaboren aliments com els derivats làctics (iogurt, formatge) i també tots els que reciclen la matèria orgànica retornant-la a inorgànica a la naturalesa (als boscos, als ecosistemes en general), completant així el cicle de la matèria.

A més, des de ja fa uns anys, els bacteris van ser els primers en utilitzar-se en enginyeria genètica i això ha permès elaborar al laboratori insulina, hormones i altres substàncies biològiques i obtenir millores genètiques en medicina (com la teràpia gènica), en agricultura, ramaderia, etc. Bé, s’utilitzen bacteris per moltíssimes coses beneficioses. Pensem que hi ha mils d’espècies bacterianes, adaptades a tot tipus d’ambients. On no hi arriba un altre ésser, hi ha algun bacteri: n’hi ha que viuen en aigües termals, o en temperatures baixíssimes, en llocs més secs o més humits, n’hi ha que viuen a llacs i fan la fotosíntesi (com les plantes), n’hi ha que resisteixen zones molt àcides, com l’estómac (on hi ha un pH de 2).

Per últim, molts bacteris conviuen amb nosaltres al cos humà, sobretot en 3 zones: a la pell, a la boca i al budell. Alguns de vegades ens donen alteracions, com furóncols, càries, la mala olor de la suor... però també molts ens són beneficiosos: ens protegeixen, ens ajuden en el metabolisme...

Els fongs

Hi ha fongs microscòpics (no parlem aquí, dels superiors, els bolets), alguns perjudicials i d’altres beneficiosos també. Entre els primers hi ha els que donen alteracions com la tinya (que afecta la pell, cabell, ungles...), l’anomenat peu d’atleta i altres infeccions per fongs. A més hi ha els que fan malbé els aliments, com el pa, formatges... que en diem floridures. Entre els fongs beneficiosos hi ha també aquells que ens elaboren aliments a través de fermentacions, com els llevats, que fan fermentacions alcohòliques i participen així de l’elaboració d’aliments com el pa i begudes com el vi i la cervesa.


Els protozous

Per acabar, els protozous són unicel·lulars i, com a microorganismes patògens, n’hi ha alguns de molt destacats, com el que dona la malaltia de la son i el de la malària o paludisme, importants en països del tercer món, i transmesos per una mosca i per un mosquit respectivament. També es poden considerar microorganismes, tot i que són més grans, animals de diferents grups, com els polls i les puces, que són paràsits.





1 comentari:

  1. Un article excel·lent, Isidre. Clar i català. Enmig de tanta fullaraca pseudoinformativa i tantes fake news, va bé que algú que hi entengui ens expliqui les coses com són.

    ResponSuprimeix