dimarts, 20 d’abril de 2021

LES ARGELAGUES DEL NOSTRE ENTORN

Mata d'argelaga florida. Foto: I. Prat


L’argelaga o argilaga (Genista scorpius) és un arbust grisenc, típic de la vegetació mediterrània, característic per les seves punxes o espines; i les seves branques són molt obertes respecte a les tiges. També és molt propi d’aquesta planta que té escasses fulles i molt petites (uns 4 o 5 mm.de llargada); es veun molt poc i són fulles senzilles, més o menys ovalades. En castellà s’anomena aulaga común.

Bé. Aquesta planta ens passa desapercebuda durant l’hivern, en què només hi queden les branques, barrejades amb altres espècies. Tanmateix és molt propi d’identificar-les quan floreix, perquè l’arbust queda ple de moltíssimes flors, agrupades en feixos al llarg de les tiges i damunt mateix de les espines, amb un color groc molt viu que destaca per sobre del verd de les herbes. A més a més, en molts indrets de les nostres contrades comença a florir ara, entre març i primera quinzena d’abril, quan encara falten moltes plantes per treure les flors. Així, aquest any, per Setmana Santa, per exemple, es podien veure al bosc mates ben grosses de color groc, que eren argelagues, com les de les fotos. No vol dir que no destaquin altres plantes, segons els indrets; com també hem pogut veure ara a l’abril, al nostre terme municipal de Balsareny mateix, enormes i cada cop més importants camps de colza (Brassica napus), de flors grogues; en aquest cas s’hi han anat plantant, agafant cada cop més extensions de terreny.

L'argelaga com a gran arbust florit, a prop de les Collades. Foto: I. Prat

Si algú no coneix l’argelaga o la colza, pot aprofitar-ho ara si surt a la natura, aquí a la Catalunya Central, i observa una mica els boscos i camps. La colza ocupa camps extensos, com ara mateix a Puigdorca o al Pla de Vilamajor; ja es veu que són plantacions, no herbes espontànies i silvestres; i la seva flor ens indica que és de la família de les Brassicàcies, semblant a la de les ravenisses. De les seves llavors se n’obté l’oli de colza, que s’utilitza en alimentació animal i com a biodièsel (combustible). Va ser famosa, la colza, per desgràcia, al principi dels anys 80, pel consum humà del seu oli, que va resultar ser tòxic i va provocar centenars de morts; sembla ser que algunes varietats obtingudes per manipulació genètica haurien pogut donar aquesta toxicitat.

Camp de colza al Pla de Vilamajor. Al fons a la dreta, ca l'Ambròs Vell; al fons, a l'esquerra, el Castell de Balsareny. Foto: A. Selgas

Però, l’argelaga, la trobarem al marge de camins o també dins del bosc; ja dic, actualment és l’única que destaca amb aquest color groc i en gran quantitat, cosa que va bé per identificar. Té una flor molt diferent de la colza, típica de la seva família, les papilionàcies (flor en forma de papallona). Per últim, el seu fruit és un llegum. Quan la munió de flors es van passant, l’arbust queda ben ple de llegums, com si fossin mongetes, però més petits.

Més entrada la primavera, l’argelaga continua florint, però llavors sí que hi ha moltes més plantes florides, de groc i molts colors, que fan que no destaqui com ara. Si voleu tocar-la i mirar les flors, aneu amb compte amb les punxes, que no enganyen! Penseu que les espines són un arma de defensa de la planta, perquè no se la mengin fàcilment els animals.

  

Cap comentari:

Publica un comentari