LES DAMES COIFFÉES DE BALSARENY: UNA DE LES ICONES DEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL

Com bona part de la població sap, al terme de Balsareny hi tenim una formació geològica destacada, que són les anomenades “dames coiffées”, que vol dir “senyores amb barret”, per la forma que tenen; també es diuen “pilars coronats” en català. Es troben a sota del turó del castell, per la part nord-est, a una alçada entre el camí de l’antiga via del tren i, per sota, el punt de la Resclosa dels Manresans.

Com es formen?

Els pilars coronats es formen per l’erosió diferencial dels agents externs, sobretot l’aigua de la pluja, que van arrossegant els materials més tous, com argiles, però deixa al seu lloc els materials més forts, en aquest cas gresos, que són els que constitueixen els “barrets” (color més fosc); òbviament les argiles que hi havia sota els barrets han quedat resguardades de l’erosió i donen cos a l’estructura de la “senyora amb barret”. 

Amb el pas del temps es van malmetent: la prova és que, l’hivern de 2019, una petita part va caure cap baix; a la llarga, desapareixeran de forma natural; però els fenòmens geològics, sovint molt lents, faran que potser d’aquí tres-cents anys n’hi hagi uns altres, de pilars coronats.

Només n'hi ha a Balsareny?

D’aquestes formacions, n’hi ha d’altres a Catalunya i a la resta del món, però les de Balsareny són les úniques del Geoparc de la Catalunya Central. Com a més a prop, tenim també pilars coronats a la zona de Sant Miquel de Guanteres, urbanització entre Terrassa i Viladecavalls.

Què és el Geoparc?

És una zona extensa amb interès sobretot geològic; en aquest cas és el Geoparc de la Catalunya Central, declarat així per la UNESCO el 2012, el qual té com a objectiu conservar i divulgar el nostre patrimoni geològic i miner, així com fer-ne recerca. A Catalunya ja n'hi tenim dos, ja que, a part d'aquest, també tenim el Geoparc de la Conca de Tremp-Montsec.

Per què ara són notícia els pilars coronats?

Les “dames coiffées” són notícia perquè ara les podem veure fotografiades en un plafó permanent que el Geoparc ha instal·lat al nucli urbà, concretament a la carretera de Moià, al costat de la rotonda que connecta amb el carrer Carrilet (en sentit Avinyó, queda a l'esquerra).  S'han triat com a fenomen geològic destacat de Balsareny; tot i que també tenim altres estructures importants, com l'Anticlinal de Balsareny.

Quins municipis formen part del Geoparc i quins altres atractius té?

En realitat, darrerament els responsables del Geoparc han instal·lat 36 plafons del mateix estil, per tal de divulgar altres formacions geològiques importants, una per cadascun dels 36 municipis que integren el Geoparc: els 30 de la comarca del Bages, 5 municipis del Moianès (Moià, Calders, Monistrol de Calders, L’Estany i Sta. Maria d’Oló) i 1 municipi del Baix Llogregat, que és Collbató. En el futur es pot ampliar, però no es permet fer-ho gaire més. Segons la direcció del Geoparc, seria interessant afegir-hi algun municipi per donar continuïtat a algun relleu important: per exemple, podria ser El Bruc, ja que així hi participarien tots els municipis que ocupa la serra de Montserrat (els altres 3, ja hi són: Monistrol, Marganell i Collbató)

Molts dels reportatges que penjo en aquest bloc estan dedicats a punts destacats del Geoparc, per tal que la gent els conegui i en el futur els visiti, si no ho ha fet ja. Per exemple, les mateixes coves del Toll de Moià, la falla del Guix de Sallent i molts altres.

Formen part del Geoparc: la conca minera del Bages, el Museu de geologia de Manresa, el parc natural de Montserrat, el de Sant Llorenç del Munt i un mínim de 46 punts d’interès geològic i miner. 

Cal destacar que un dels objectius també és promocionar el geoturisme, per la qual cosa hi ha connexió amb més de 400 empreses de tota la zona relacionades amb aquesta activitat.

LA FALLA DEL GUIX

Foto 1

És una falla que, passant pel sud de Sallent, abasta uns 10 km d’amplada, des de Callús i Santpedor fins a Horta d’Avinyó.

La part més vistosa i important d’aquesta formació és un conjunt de petites falles, plecs, plecs fallats i encavalcaments (unes capes de materials trencats i falcats sobre altres capes) que es troben a la zona de les mines de Sallent, entre el runam salí petit (vora l’autovia) i el gros (prop d’on hi ha el poblat ibèric del Cogulló).

Foto 2

Per arribar-hi cal agafar l’autovia, anant cap a Manresa, i prendre la sortida de Sallent Sud. Abans de començar la baixada forta que hi ha, cal desviar-se a la dreta cap a un camí de bosc. Allà hi ha lloc per deixar-hi el cotxe i llavors cal caminar poc més d’un quilòmetre, en sentit Manresa, al costat de la via del tren, que comença allà mateix, fins que ens trobem el runam petit a l’esquerra i, a la dreta, l’aflorament de plecs i falles esmentats, que s’estenen durant uns centenars de metres, en direcció nord-sud.

Una falla és una fractura del terreny amb moviment dels dos blocs creats per

Foto 3

ella: si un bloc s’enfonsa respecte a l’altre, a través d’un pla (el pla de falla) es tracta d’una falla normal; en tant que si un bloc puja per sobre de l’altre s’origina una falla inversa. El desnivell entre els dos blocs és el salt de falla.

Aquesta zona de Sallent és el tram central, on el salt de la gran falla que va de Callús a Horta és més gran i creua el Llobregat, pel nucli de La Butjosa.

A la zona esmentada, per sobre del runam salí petit, hi podem veure els estrats inclinats, perquè es van plegar fa molts anys gràcies a l’elasticitat dels materials (plegaments), i diverses petites falles seguides, que són falles inverses, que es poden veure a les fotos. La més important és una en què hi ha un encavalcament.

Foto 4

És de fet més important i gran aquest complex de Sallent que la falla Mig Món de Súria.

Tots aquests materials deformats i trencats formen part d’un relleu molt més extens que s’anomena Formació Artés.

Quin tipus de materials són els que estan plegats i fallats? Doncs són molt abundants els guixos (propi de les zones, on hi ha sals, que estan per sota), que donen nom a la falla en qüestió; però aquests estan incrustats entre capes de materials com calcàries, gresos (roques formades per la compactació de grans de sorra) i argiles, a part d’algunes sals que han aflorat.

Foto 5

Aquests plegaments i falles es van produir concretament a l’Oligocè inferior, fa uns 35 milions d’anys, a causa de l’aixecament dels Pirineus, que va provocar moviments tectònics al seu voltant. Aquesta és la zona més al sud afectada per la formació d’aquella serralada.

Foto 6

A l’altra banda del riu, hi ha el barri del Guix de Sallent, per on passa també el pla de falla, que va fins a Horta, que deixa el bloc nord de la falla enlairat, amb guixos; i a l’altra banda (on hi ha les casetes), el bloc sud, també amb vetes de guix fibrós, que arriben fins prop del barri manresà del Guix (d’on ve també el nom), encara que costi identificar-ho, perquè després de la falla hi ha hagut molts fenòmens entremig, com l’erosió, sedimentació del mateix riu, les accions humanes, etc

Tanmateix l’altra gran importància de la falla és que pel seu pla de falla hi circula salmorra, procedent del runam salí de les mines, que és arrossegada per l’aigua de la pluja i s’ha pogut detectar que passa per uns corriols fins arribar al Llobregat, cosa que, com és ben sabut, origina importants problemes ambientals.

Peus de foto:  Foto 1: a l'esquerra, bloc enlairat de la falla; i a la dreta el bloc més enfonsat (on hi ha les casetes). Aquest pla de falla travessa fins a Horta.

Foto 2: els estrats de materials diversos estan inclinats a causa dels plegaments. (zona dels runams salins)

Foto 3: una de les falles inverses més vistoses

Foto 4: una altra falla inversa on es pot veure, per exemple, si ens fixem en la capa de "rajoles blanques" que dona a l'angle inferior esquerre de la foto, la part de l'esquerra de la capa està per damunt de la part de la dreta (seguint el pla de falla que seria una línia que més o menys es veu, que passa per la diagonal de la foto)

Foto 5: la falla inversa més potent de tota la sèrie, on els estrats de la dreta (més al nord) encavalquen per sobre dels de l'esquerra, que són els del sud. (estan molt "arrapats" uns sobre els altres)

Foto 6: detall de les capes o estrats de guixos de la zona. (color blanc)

L'ANOMALIA DE CASTELLNOU

RACONS DEL BAGES: L’ANOMALIA DE CASTELLNOU

Segurament tots sabeu on és la Torre de Castellnou (també anomenada torre del moro). La torre, que es veu de quilòmetres lluny, en totes direccions, està situada a una altitud de 618 metres i es troba molt al límit del terme de Castellnou de Bages, prop del terme de Balsareny; la línia divisòria dels dos municipis passa per entremig d’aquesta fita i la del pic més alt de Balsareny, el Tossal de les Pinasses, a 622 metres d’altitud; entre totes dues hi ha pocs metres de distància.

Però potser molts no sabeu que a la base de la torre es pot veure una formació geològica força interessant. Es troba a la pista ampla que ve de Sobirana, a la banda esquerra, a uns 150 metres abans d’arribar al corriol que puja cap a la torre, sota del turó de la mateixa.

Es tracta d’un tram de petites fractures i plecs del terreny, els quals van en direcció est-oest que, segons els geòlegs, és prou anormal en aquell indret, enmig de les direccions de les altres estructures del Bages, que normalment són sudest-noroest, com passa als anticlinals de Súria i de Cardona.

Un anticlinal és un plegament de materials disposats en estrats o capes que té forma de pont (com una muntanya). Al contrari, un sinclinal és igualment un plegament de materials, però en forma de la lletra U o V (com una vall). Normalment els anticlinals van associats a sinclinals. Així, al sud dels anticlinals de Balsareny-Súria, hi trobem el sinclinal de Callús.

Un anticlinal o un sinclinal, en tota la seva extensió, sovint és molt difícil d’identificar perquè els plegaments van tenir lloc fa milions d’anys, produïts per les forces internes de la Terra, i des d’aleshores hi ha hagut molts fenòmens geològics, com les falles, erosions que fan les aigües, sedimentacions..., i també hi han hagut les accions humanes.

Des de la mateixa torre, mirant cap a llevant, es veu l’anticlinal de Balsareny (que passa per Cal Cansalada i per Sobirana fins enllaçar amb l’anticlinal de Súria); així com el Pla de Calaf, que té aquella forma típica, anomenada “relleu en cuesta”, deguda a l’erosió.

Podeu veure les fotografies de l’indret, que us ajudaran a trobar-lo, quan pugueu!

LES COVES DEL TOLL DE MOIÀ

Les coves del Toll es troben dins del Geoparc de la Catalunya Central.

Es van formar en un escull coral·lí. La cova actualment té forma de T, forma que li ha donat l’entrada d’aigua per un riu subterrani que es carrega d’aigua des de fora, quan plou.

La cova data del quaternari i hi va viure l’espècie humana Homo sapiens.

Els coralls es veuen aixafats els uns sobre els altres, per la pressió de les forces internes, de quan es va assecar el mar de la Catalunya Central que també arribava fins allà.

Els coralls tenen aspecte de cervell. Quan hi va haver l’aixecament dels Pirineus, va provocar l’aixecament també d’aquest terreny i llavors la descompressió va provocar unes grans diàclasis que es poden veure cap al sostre d’una part de la cova (diàclasis són fractures sense moviment dels blocs fracturats).

En un fragment de la forma de T de la cova, l’aigua del riu subterrani va erosionar l’escull i, per això, els materials es veuen més llisos, amb un aspecte de pell d’elefant (en lloc de l’aspecte de cervell), en aquell tram. Per això una de les formacions més famoses de la cova és la "pota d'elefant".

Els principals fòssils que s’hi poden veure són de closques de mol·luscs i de vèrtebres d’animals vertebrats, inclús dels humans. Molts fòssils són de mamífers, de tal forma que l’estrella de la cova és l’ós, adoptat com a símbol de la mateixa. Era també l’època dels mamuts i altres espècies. A la cova del Toll hi ha fòssils de depredadors que vivien a la cova i de les seves preses. 

Les troballes d’aquest tipus que es poden veure a la cova són reproduccions; les troballes autèntiques es troben al Museu Arqueològic de Moià, dins del poble.

Al darrer sector de la cova (on cal passar per un pas molt estret i corbat) hi ha l’estalactita estrella (no és una cova de moltes estalagmites i estalactites, però n’hi ha algunes). Aquesta estalactita estrella no arriba mai a terra perquè, quan hi entra aigua de la pluja pel riu subterrani, l’escapça (la retalla), i és un fet que, de tant en tant, quan plou molt, la cova queda inundada i no s’hi pot passar. És important no posar els dits sobre les goteres d’aigua que va precipitant el carbonat de calci que porta i va allargant l’estalactita, perquè la nostra pell és àcida (del greix) i aquest pH baix desfà el carbonat de calci i aquest ja no precipita allargant l’estalactita.

REGENERACIÓ DEL BOSC

L'hivern del 2011, o sigui, fa un any, es va repoblar, amb milers de planters, tota una extensa zona del terme municipal de Balsareny que es va cremar malauradament el 18 de juliol de 2005. La zona cremada en aquella ocasió va des del terme de Castellnou, prop de la Torre, passant pel Mas Tosquer i a la vora de la Caseta del Gener, i fins al nostre conegut "Pla de Calaf", el Serrat del Maurici i una part de la Baga Fosca. Doncs bé, l'any passat es va repoblar, i es pot veure prou bé passant per l'autovia, un sector proper al nucli habitat, que agafa tot el voltant del turó del Serrat del Maurici i la façana de la Baga Fosca que dóna a la carretera. Es pot identificar, si ens hi fixem, perquè s'hi veuen milers de tubets de plàstic de color verd que protegeixen els petits planters tot envoltant-los o bé, en alguns casos, es troben ficats en una mena de plats grossos de color blanc, com podeu veure a les fotos. Són sobretot pins, roures, alzines i alguns arbustos. De moment, al cap d'un any, molts exemplars han sobreviscut i han crescut una mica, per bé que d'altres s'han assecat, però ja se sap que tots no viuran. El bosc per si sol es va regenerant, però molt lentament i sobretot ho fa amb herbes i arbustos del país; ho podem veure ara, al cap de quasi 7 anys, que ja no és tan lleig perquè es veu tota una capa verda; però el fet de repoblar assegura que en un futur hi hagi força arbres que puguin anar creixent i a còpia de molts anys tornin a donar l'aspecte boscós que tenia.

CAMINADA POPULAR 2012

A Balsareny el dia 11 de març celebrarem la vint-i-sisena Caminada Popular. Tots els interesssats prepareu-vos per tornar a donar un volt pel bosc, a veure si espantem ja el fred que hem passat aquest mes de febrer. Com cada any, és la primera de les més importants de la Catalunya Central, considerant a part la Transèquia, que, organitzada des de Manresa però també amb col·laboració balsarenyenca, tindrà lloc el diumenge abans, o sigui, el dia 4 de març.

Enguany, la caminada de Balsareny, en primícia pels que entreu en aquest bloc (ja que encara no han sortit els programes) transcorrerà tota pel costat dret del riu Llobregat. El primer tram començarà per l'entorn del Serrat del Maurici (castell dels moros) i les populars baga fosca i baga de Sobirana. El segon tram anirà des de la pista de la Torre de Castellnou cap a Cal Marianó (on hi haurà l'esmorzar), una casa en ruïnes amb les parets ben conservades, per bé que no la teulada, fins a les Cases Noves, al límit amb el terme de Navàs, travessant la carretera de Súria i passant per la vora de la casa de l'Oliva. I el tercer tram serà el de tornada al poble passant per la famosa casa del Collet del Nado i per sobre del popular "hort del Barranco".

Ja teniu una pinzellada del que serà la nostra caminada. No ens la podem deixar pedre. A veure si us animeu a participar-hi!

ARBRES DE BALSARENY

CANVIS EN LA BIODIVERSITAT URBANA DE BALSARENY

Als darrers temps hi ha hagut un seguit de canvis en els arbres que conformen la fesomia del nucli urbà de Balsareny. Per un costat, hi ha nous exemplars d'espècies que ja hi teníem. Així, com a resultat de les obres d'arranjament de la Casa Torrents, a la plaça de l'Església, on hi ha el consultori mèdic, per la part de darrera, en un petit camp obert que hi havia, a tocar el carrer de l'Om, s'hi han adequat dos raconets tancats al trànsit on, entremig de nous bancs per seure, hi ha 4 alzines noves, que s'afegeixen a les que hi ha a molts carrers (és dels arbres més freqüents al poble: plaça de la Mel, Carrilet, carretera, etc.).

Per altra banda, tenim nous til·lers. Ja n'hi havia en alguns llocs, de les espècies que anomenem til·ler de fulla gran i til·ler d'Holanda (de fulla intermèdia). Ara n'hi tenim més, d'aquests til·lers d'Holanda (Tilia vulgaris), concretament a la zona recentment urbanitzada de la nova llar d'infants municipal, sota de la piscina. Allà, al pàrking exterior, n'hi han plantat 6. Però, atenció!, en un nou racó arranjat en un petit passatge entre els carrers Carrilet i Sant Marc, a uns 200 metres més avall de la rotonda Carrilet/carretera de Moià, i per sobre d'on passa la canalització de la riera de la Roqueta, on no hi havia res més que un camp obert (aneu-ho a mirar, perquè molts potser no us hi heu fixat), ara s'ha tancat i, a part d'uns bancs per prendre-hi la fresca, s'hi han plantat 6 til·lers més, però, de l'espècie de fulla petita (Tilia cordata), de la qual encara no en teníem cap en espais públics. Si us hi fixeu, aquesta espècie té una fulla molt igual que la dels til·lers de la guarderia nova, però més petita. A la primavera tant una espècie com l'altra treuen les flors, d'on se'n pot collir la coneguda "til·la", per deixar assecar i fer-ne infusions amb finalitats tranquil·litzants. La plantació d'aquests exemplars suposa un augment de la biodiversitat urbana del poble.

També fa pujar la biodiversitat la plantació, ja fa un temps, de nous arbres a la plaça de Ricard Viñas, com a resultat de les obres de remodelació de la plaça (acabades ja fa uns 2 anys). Aleshores es varen arrencar les antigues moreres (però no desapareixien del poble, perquè en tenim al recinte de la piscina, a la Travessera, carrer Ponent, Trull, etc.), i, en canvi, es plantava una nova espècie, l'anomenat erable (Acer platanoides), que fins ara no existia al nucli urbà balsarenyenc. Sembla que, de moment, a aquesta espècie li costa una mica d'adaptar-se. Ja l'hivern passat se'n van morir dos, que es van substituir de seguida, però que tampoc acaben de desenvolupar-se massa. Els 3 que queden al costat nord de la plaça són, de fet, molt més macos que els de l'altra banda; s'han fet molt alts i la fulla s'ha mantingut tendra i verda tot l'estiu; a més estan plens de llavors. La llavor dels arbres de la família a què pertany, la dels aurons i blades, de la qual havia parlat a la revista local Sarment (en un col·leccionable d'arbres que vaig publicar durant dos anys) és molt característica: està formada per dues ales (anomenades sàmares) unides pel costat que conté la llavor i que té forma de nou. La part alada els serveix per volar i escampar la llavor. Segons l'espècie, tenen les 2 ales més obertes o més tancades. En el cas de l'erable són molt obertes (podeu anar-ho a mirar); en altres espècies, com l'auró blanc, encara són més obertes; en tant que, en l'auró negre són ben tancades. Per cert que aquesta espècie deu el seu nom científic, Acer platanoides, al fet que la fulla se sembla molt a la dels típics plàtans (com els de la plaça de l'Ajuntament), però fixem-nos que no hi tenen res a veure perquè el fruit dels plàtans són aquelles boles amb punxes que tots coneixem.

Cal comptar també amb 3 nous ametllers que es van plantar al costat mateix del bar de la piscina, i que fan honor al nom que fa molts anys es va donar a la zona esportiva ("Els ametllers"). Actualment per aquella zona només en quedava algun, d'ametller, al final de camp de futbol, prop dels blocs del passatge Roqueta i a la resta del nucli urbà no n'hi ha cap. O sigui, que la idea va ser bona per mantenir la biodiversitat del poble.

I ara ve la part negativa. Com a resultat de la construcció de la nova guarderia, potser molts conciutadans no us hi heu fixat, però a més d'algun exemplar de lledoner (que ja n'hi ha d'altres al poble), ha desaparegut l'únic exemplar que hi havia en espais públics de l'anomenat cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica), que es trobava justament al pati de les antigues escoles Sant Marc, ben al costat de la carretera d'Avinyó. Quina llàstima! Això sí que fa baixar la biodiversitat. Esperem que aquest fet no es repeteixi amb exemplars únics d'altres espècies.

I a veure si alguna vegada tornem a tenir un cedre d'aquests, que són molt macos!