Aquest passat mes de febrer es van donar per acabades les obres de la nova Resclosa dels Manresans, tot i que encara fa poc s’hi podien veure operaris ultimant-ne alguns detalls.
Des del punt de vista ambiental, hem pogut constatar que l’impacte de l’obra no ha estat finalment gaire fort, després de les protestes que hi havia hagut en un
principi davant del temor que es pogués malmetre l’espai natural d’una forma
molt més important.
Tanmateix sí que a la banda dreta del riu, el caminet del costat mateix de la resclosa, d’uns 150 metres,
que ara ha quedat més ample, podem dir que és el que més ha rebut, malgrat que
alguns visitants comenten que ha quedat més ample i “net”. Sí, sí, net vol dir sense el sotabosc,
que allà no era perillós de cara a incendis i on, per altra banda, hi havia
herbes i arbustos que ara han desaparegut, i que, a més, en un lloc com aquest,
contribuïen a protegir bé el sòl de la possible erosió que poden provocar
fortes pluges o una bona riada, que ara es podran anar emportant el marge del camí, almenys de
moment.
Quan parlem de “netejar” el
bosc, que de vegades és necessari, referint-nos a treure totes les herbes i
arbustos, anem amb compte, perquè també volem dir eliminar espècies que sovint
van desapareguent i la biodiversitat va minvant; a més, moltes espècies
d’animals es queden sense menjar, sense cau, etc. Ho dic perquè sovint la gent
en parla alegrement, com si tot els fes nosa.
Sí que, en canvi, m’he fixat
que, ran d’alguns arbres que van tallar, encara que fossin els mínims, ha
quedat molta brossa morta a les vores, que no deixarà créixer les poques herbes
o arbustos que hi broten. Inclús podeu veure com, entremig de 2 o 3 verns, s’hi
han matxucat trossos de branques i fulles dels arbres tallats. Potser entre
tots els que passem per la zona, podríem contribuir a treure-ho, no és molt, i
així sí que estaria més “neta” la zona.
Cal dir que, al costat dret, s’hi han tallat pocs arbres; verns i potser algun pollancre o salze; per bé que
al costat esquerre es van veure obligats a tallar-ne més per tal que les
màquines hi poguessin accedir bé. De tota manera, ja vam dir que aquest costat
no era tan important, perquè molts dels arbres eren negundos, que són molt
invasors. Tant per tant, que faltin aquests!
Tornant a la riba dreta, on hi
ha la caseta, també hem de dir de positiu que moltes herbes tornaran a créixer
espontàniament i alguns arbustos que han quedat molt reduïts probablement
creixeran també. Hi ha una espècie d’herba, medicinal, que precisament ara al març té
ja la flor (no gaire vistosa) que és el marxívol, de la qual, per sort, n’ha
quedat un sol reducte, a la vora del caminet que dona a la paret del castell
(algunes mostres més que hi havia a l'altra vora del caminet, ja no hi són). En aquesta mateixa vora del marxívol, hi han quedat més herbes i arbustos, com un
lligabosc, cues de cavall, etc. i, com a curiositat, he descobert una única
mostra d’orquídia silvestre que compensarà les pèrdues, perquè no li havia vist
mai fins ara; es troba just al costat de la placa Km 0, i l’he detectada perquè
ja està florida, a primers de març. No la toqueu pas, és l’única que ha
aparegut allà, tot i que n’hi ha pel terme de Balsareny, sobretot a partir del
mes d’abril, que es quan solen florir.
Flors típiques del vern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada